6. Sobre l'automotivació. La persona entusiasta.

La imatge: 

La persona entusiasta amb la seva professió, que dóna significat el que fa enfront a la persona desanimada o paralitzada.

L'exercici: 

1. Estàs realitzant una activitat i et sents una mica desmotivat, desanimat.
2. Observa aquest sentiment i reacciona.
3. Posa l'atenció en un element positiu d'aquella activitat. Pregunta't de quina manera encara que sigui a petita escala aquesta activitat que faig em va bé pel desenvolupament individual i col·lectiu? Quin valor estic manifestant? Quina habilitat o talent estic treballant o aprenent? Quina actitud estic forjant?
4. Observa el sentiment associat amb aquesta nova mirada.
5. Alimenta aquesta actitud a través de canvis externs els que es puguin i sobretot interns.
6. Estigues content per haver treballat i millora't en l'art de l'automotivació i estigues una mica insatisfet pel molt que encara pots millorar.



L'explicació:

Certament hi ha condicions externes que ajuden a l'individu a sentir-se més ben adaptat en la societat i a sentir-se millor. A vegades s'ha treballat aquestes condicions i a vegades se'ls ha trobat. Per exemple un comercial sigui de productes farmacèutics o d'assegurances vàries, pot estar motivat en la mesura que pot fer ús de les seves habilitats d'expedició, promoció siguin més innates o més apreses, en la mesura que pot posar a la pràctica els seus coneixements tècnics sobre la matèria, o bé expressar valors com la llibertat d'acció o espontaneïtat. Ara bé, si aquesta persona no té un perfil comercial, no valora excessivament l'espontaneïtat, té habilitats informacionals però no tant comercials, aleshores si no obté bons resultats es pot desmotivar. De fet, el problema en aquest cas no seria els resultats sinó que el seu perfil no quadra amb els requeriments del lloc de treball. Per tant aquesta persona en lloc de mirar cap enfora, seria bo que mirés cap a dins i aleshores procurar o bé formar-se per sentir-se bé en la figura de comercial o bé canviar de feina. A vegades cal ser honest i ser conscient que no tothom serveix per a tot.

Certament no sempre hi ha correspondència linial ni immediata entre el treball i els resultats , i aquests últims també depenen de factors externs  que no són controlables, però el que es tracte és que l'individu, en lloc de mantenir-se immòbil, actuï ja que sí té cert poder sobre els factors controlables i per tant de canviar quelcom la seva situació. Si aquest treballador davant els nos que rep en la seva feina, manté una actitud desencoratjadora, li passa el que s'anomena "el peix es mossega la cua". Per trencar aquesta dinàmica negativa, cal ser honest amb un mateix, veure les causes dels problemes i aleshores adonar-se fins a quin punt pot canviar la situació, provar-ho i fer-ho. Si es tracte que necessita d'un curs de formació, que el faci, que es tracte de practicar tècniques de relaxació i acceptació d'una realitat competitiva que les practiqui, que realment no és el perfil adequat, que marxi, deixi pas a un altra i cerqui o descobreixo aquella activitat que se sembli més la seva vocació. En definitiva, no es tracte d'estar massa temps en un estat de preocupació, tensió o estrès o autoculpabilització, ja que tals sentiments persistents amb el temps es poden convertir crònics, fins el punt que poden ocasionar malalties.
Per tant, cal reaccionar davant les situacions desmotivades, per tal de trobar elements positius, per petits que sigui perquè a partir d'ells, un els pugui incrementar. A vegades en el món professional també passa el mateix com en l'esport. És a dir, si un vol arribar a fer una mitja marató sense la preparació prèvia, acabarà o no acabarà però el que es segur que l'excès de patiment no li haurà produït una bona experiència, en canvi si un es prepara i s'entrena, la prova pot resultar del tot gratificant encara que hi hagi un cert patiment. Per tant, com a mínim cadascú de nosaltres hem de fer coses per sentir-nos motivats cada dia perquè d'aquesta manera ens sentirem mobilitzats a actuar, transformar. Lògicament no n'hi ha prou en estar motivat, o estimar allò que un fa, sinó també donar-li una bona direcció, un bon sentit, que d'alguna manera estiguem en el camí del que ens va marcant la nostra vocació o missió. A vegades més que buscar-la ens segueix, i cal saber escoltar-se per anar descobrint-la.

Finalment com a conclusió o com a resum m'agradaria comentar que l'objectiu d'aquest article és el de tenir la capacitat d'indagació per trobar elements significatius envers la situació en què un es troba, l'activitat que desenvolupa o bé les persones amb qui es relaciona. Per exemple, una persona que forma part d'una coral, pot en un moment donat no agradar-li la peça que canta, però si es concentra amb la fluidesa de la seva veu, aleshores pot tenir un element positiu perquè aquella experiència sigui gaudible i fins i tot estimulant pel creixement.

Automotivació i salut!