La imatge:
El peix que es mossega la cua.
Com sortir d'aquesta roda? Dirigint el cap a la llum i creant un
sentiment d'abundància en lloc de mancança. Cal recordar que tots venim
del amor.
L'exercici:
1. Identifica una situació, una relació, etc. que t'entristeixi o et provoqui sofriment.
2. Pensa en tres actituds.
a. Rebutjar-la.
b. Desitjar una situació millor.
c. Acceptar-la
3. Escull la tercera, si vols.
4. Pensa en tres activitats.
a. No fer res i recrear-s'hi en aquest sentiment de tristesa.
b. Desitjar una situació millor sense assumir la responsabilitat de pagar quelcom a canvi.
c.
Accepta la situació dífícil com a punt de partida, focalitzar l'atenció
amb un objectiu i desig just que la millori i sigui factible, i
treballar o pagar quelcom per aconseguir-ho (en forma de bons
sentiments, de la visualització, l'estudi, treball, etc.)
5.Pots
escullir la tercera opció que implica el compromís de treballar en una
direcció, en una actitud positiva i pacient i amb disciplina i voluntat,
i confiança que amb el treball per petit que sigui ja que donarà un
resultat.
L'explicació:
- Si un està trist perquè es troba a l'atur, tindrà menys possibilitats que trobi una feina.
- Quan una persona veu que no li surten les coses, creu que ha de continuar actuant, es tensa i aleshores les coses empitjoren.
- Quan una persona té gana, i hi pensa, aleshores encara en té més.
-
Una persona que està trista aleshores capta allò extern seu sigui una
situació, una persona, un objecte qualsevol qualitat que d'alguna manera
sintonitzi amb aquest estat de tristesa per ser coherent amb ell
mateix, i aleshores és clar les coses només poden que empitjorar.
-
Recrear-se en un problema, en cercar la solució amb la mateixa actitud,
sota el mateix paradigma en què d'alguna manera la propiciat, es fer el
problema més gran.
- LLuitar contra el mal amb les mateixes
armes, és a dir, tractant d'eliminar-lo, aleshores un s'auto-elimina,
aleshores un dóna força el mal i mai el pot vèncer.
Per canviar l'actitud, es pot fer el següent:
- Estar en un estat d'alerta passiva, i escoltar el cor, és a dir de la intuïció i que varem ser concebuts per amor.
-
Canviar el paradigma de la mancança pel paradigma de l'abundància i
agraïment siguin quines siguin les situacions que ens trobem i això serà
possible en el moment que la persona trobi elements per créixer en la
manera de pensar, sentir i actuar de manera decidida, convincent, justa,
entusiasta, pura i valenta.
La conseqüència implica
deixar d'actuar de la manera com ho feiem, abandonar patrons de
comportament que ens abocaven al fracàs rere fracàs, fer silenci i
aleshores de manera natural poc a poc la persona anirà trobant les
solucions a la seva manera.
D'aquesta manera la
persona anirà esdevenint amo i senyor del seu destí i futur o com a
mínim un millor intèrpret i per tant es convertirà amb una persona més
serena.
Per exemple, amb aquesta actitud, la persona
té més possibilitats d'estar trista a alegre tot i que estigui a l'atur i
de convertir el problema en una oportunitat per treure el màxim del seu
potencial com aquell ciclista que treu forces de no se sap a on en un
port de primera categoria i amb molts kilòmetres a les cames. D'aquesta
manera, és a dir assumint en part la responsabilitat de la seva situació
i creure amb les seves possibilitats, estarà creant les condicions per
obtenir una ocupabilitat.
El dolor farà que tingui
molèsties siguin físiques, mentals o emocionals, però en lloc de
recrear-s'hi, les observarà amb equanimitat, focalitzant l'atenció en el
treball, en els petits assoliments, reduint un cert sofriment amb
esperança, renovant el seu esperit, amb la ment focalitzada en
l'ocupació en lloc de la preocupació i desdramatitzant la seva situació,
essent sincer que hi ha molta altra gent amb pitjors condicions. En
definitiva, una persona que sap sortir de la roda "el peix es mossega la
cua", sent la vida, li dóna un sentit per petit que sigui, ja que va en
la direcció i sobretot actitud adequada. S'identifica amb el bé,
acceptant la seva situació com a punt de partida i amb fe, esperança i
coratja per millorar l'actitud interior i aleshores l'exterior tard o
d'hora es manifestarà amb un certa afinitat amb tal actitud interior.
En
definitiva se surt de la roda, és a dir el peix s'allibera quan en lloc
de mossegar-se la cua, la belluga, ja que gràcies el moviment, el cap
es dirigeix en la llum.
Gràcies.
dissabte, 26 de gener del 2013
dilluns, 7 de gener del 2013
6. Sobre l'automotivació. La persona entusiasta.
La imatge:
La persona entusiasta amb la seva professió, que dóna significat el que fa enfront a la persona desanimada o paralitzada.
L'exercici:
1. Estàs realitzant una activitat i et sents una mica desmotivat, desanimat.
2. Observa aquest sentiment i reacciona.
3. Posa l'atenció en un element positiu d'aquella activitat. Pregunta't de quina manera encara que sigui a petita escala aquesta activitat que faig em va bé pel desenvolupament individual i col·lectiu? Quin valor estic manifestant? Quina habilitat o talent estic treballant o aprenent? Quina actitud estic forjant?
4. Observa el sentiment associat amb aquesta nova mirada.
5. Alimenta aquesta actitud a través de canvis externs els que es puguin i sobretot interns.
6. Estigues content per haver treballat i millora't en l'art de l'automotivació i estigues una mica insatisfet pel molt que encara pots millorar.
L'explicació:
Certament hi ha condicions externes que ajuden a l'individu a sentir-se més ben adaptat en la societat i a sentir-se millor. A vegades s'ha treballat aquestes condicions i a vegades se'ls ha trobat. Per exemple un comercial sigui de productes farmacèutics o d'assegurances vàries, pot estar motivat en la mesura que pot fer ús de les seves habilitats d'expedició, promoció siguin més innates o més apreses, en la mesura que pot posar a la pràctica els seus coneixements tècnics sobre la matèria, o bé expressar valors com la llibertat d'acció o espontaneïtat. Ara bé, si aquesta persona no té un perfil comercial, no valora excessivament l'espontaneïtat, té habilitats informacionals però no tant comercials, aleshores si no obté bons resultats es pot desmotivar. De fet, el problema en aquest cas no seria els resultats sinó que el seu perfil no quadra amb els requeriments del lloc de treball. Per tant aquesta persona en lloc de mirar cap enfora, seria bo que mirés cap a dins i aleshores procurar o bé formar-se per sentir-se bé en la figura de comercial o bé canviar de feina. A vegades cal ser honest i ser conscient que no tothom serveix per a tot.
Certament no sempre hi ha correspondència linial ni immediata entre el treball i els resultats , i aquests últims també depenen de factors externs que no són controlables, però el que es tracte és que l'individu, en lloc de mantenir-se immòbil, actuï ja que sí té cert poder sobre els factors controlables i per tant de canviar quelcom la seva situació. Si aquest treballador davant els nos que rep en la seva feina, manté una actitud desencoratjadora, li passa el que s'anomena "el peix es mossega la cua". Per trencar aquesta dinàmica negativa, cal ser honest amb un mateix, veure les causes dels problemes i aleshores adonar-se fins a quin punt pot canviar la situació, provar-ho i fer-ho. Si es tracte que necessita d'un curs de formació, que el faci, que es tracte de practicar tècniques de relaxació i acceptació d'una realitat competitiva que les practiqui, que realment no és el perfil adequat, que marxi, deixi pas a un altra i cerqui o descobreixo aquella activitat que se sembli més la seva vocació. En definitiva, no es tracte d'estar massa temps en un estat de preocupació, tensió o estrès o autoculpabilització, ja que tals sentiments persistents amb el temps es poden convertir crònics, fins el punt que poden ocasionar malalties.
Per tant, cal reaccionar davant les situacions desmotivades, per tal de trobar elements positius, per petits que sigui perquè a partir d'ells, un els pugui incrementar. A vegades en el món professional també passa el mateix com en l'esport. És a dir, si un vol arribar a fer una mitja marató sense la preparació prèvia, acabarà o no acabarà però el que es segur que l'excès de patiment no li haurà produït una bona experiència, en canvi si un es prepara i s'entrena, la prova pot resultar del tot gratificant encara que hi hagi un cert patiment. Per tant, com a mínim cadascú de nosaltres hem de fer coses per sentir-nos motivats cada dia perquè d'aquesta manera ens sentirem mobilitzats a actuar, transformar. Lògicament no n'hi ha prou en estar motivat, o estimar allò que un fa, sinó també donar-li una bona direcció, un bon sentit, que d'alguna manera estiguem en el camí del que ens va marcant la nostra vocació o missió. A vegades més que buscar-la ens segueix, i cal saber escoltar-se per anar descobrint-la.
Finalment com a conclusió o com a resum m'agradaria comentar que l'objectiu d'aquest article és el de tenir la capacitat d'indagació per trobar elements significatius envers la situació en què un es troba, l'activitat que desenvolupa o bé les persones amb qui es relaciona. Per exemple, una persona que forma part d'una coral, pot en un moment donat no agradar-li la peça que canta, però si es concentra amb la fluidesa de la seva veu, aleshores pot tenir un element positiu perquè aquella experiència sigui gaudible i fins i tot estimulant pel creixement.
Automotivació i salut!
La persona entusiasta amb la seva professió, que dóna significat el que fa enfront a la persona desanimada o paralitzada.
L'exercici:
1. Estàs realitzant una activitat i et sents una mica desmotivat, desanimat.
2. Observa aquest sentiment i reacciona.
3. Posa l'atenció en un element positiu d'aquella activitat. Pregunta't de quina manera encara que sigui a petita escala aquesta activitat que faig em va bé pel desenvolupament individual i col·lectiu? Quin valor estic manifestant? Quina habilitat o talent estic treballant o aprenent? Quina actitud estic forjant?
4. Observa el sentiment associat amb aquesta nova mirada.
5. Alimenta aquesta actitud a través de canvis externs els que es puguin i sobretot interns.
6. Estigues content per haver treballat i millora't en l'art de l'automotivació i estigues una mica insatisfet pel molt que encara pots millorar.
L'explicació:
Certament hi ha condicions externes que ajuden a l'individu a sentir-se més ben adaptat en la societat i a sentir-se millor. A vegades s'ha treballat aquestes condicions i a vegades se'ls ha trobat. Per exemple un comercial sigui de productes farmacèutics o d'assegurances vàries, pot estar motivat en la mesura que pot fer ús de les seves habilitats d'expedició, promoció siguin més innates o més apreses, en la mesura que pot posar a la pràctica els seus coneixements tècnics sobre la matèria, o bé expressar valors com la llibertat d'acció o espontaneïtat. Ara bé, si aquesta persona no té un perfil comercial, no valora excessivament l'espontaneïtat, té habilitats informacionals però no tant comercials, aleshores si no obté bons resultats es pot desmotivar. De fet, el problema en aquest cas no seria els resultats sinó que el seu perfil no quadra amb els requeriments del lloc de treball. Per tant aquesta persona en lloc de mirar cap enfora, seria bo que mirés cap a dins i aleshores procurar o bé formar-se per sentir-se bé en la figura de comercial o bé canviar de feina. A vegades cal ser honest i ser conscient que no tothom serveix per a tot.
Certament no sempre hi ha correspondència linial ni immediata entre el treball i els resultats , i aquests últims també depenen de factors externs que no són controlables, però el que es tracte és que l'individu, en lloc de mantenir-se immòbil, actuï ja que sí té cert poder sobre els factors controlables i per tant de canviar quelcom la seva situació. Si aquest treballador davant els nos que rep en la seva feina, manté una actitud desencoratjadora, li passa el que s'anomena "el peix es mossega la cua". Per trencar aquesta dinàmica negativa, cal ser honest amb un mateix, veure les causes dels problemes i aleshores adonar-se fins a quin punt pot canviar la situació, provar-ho i fer-ho. Si es tracte que necessita d'un curs de formació, que el faci, que es tracte de practicar tècniques de relaxació i acceptació d'una realitat competitiva que les practiqui, que realment no és el perfil adequat, que marxi, deixi pas a un altra i cerqui o descobreixo aquella activitat que se sembli més la seva vocació. En definitiva, no es tracte d'estar massa temps en un estat de preocupació, tensió o estrès o autoculpabilització, ja que tals sentiments persistents amb el temps es poden convertir crònics, fins el punt que poden ocasionar malalties.
Per tant, cal reaccionar davant les situacions desmotivades, per tal de trobar elements positius, per petits que sigui perquè a partir d'ells, un els pugui incrementar. A vegades en el món professional també passa el mateix com en l'esport. És a dir, si un vol arribar a fer una mitja marató sense la preparació prèvia, acabarà o no acabarà però el que es segur que l'excès de patiment no li haurà produït una bona experiència, en canvi si un es prepara i s'entrena, la prova pot resultar del tot gratificant encara que hi hagi un cert patiment. Per tant, com a mínim cadascú de nosaltres hem de fer coses per sentir-nos motivats cada dia perquè d'aquesta manera ens sentirem mobilitzats a actuar, transformar. Lògicament no n'hi ha prou en estar motivat, o estimar allò que un fa, sinó també donar-li una bona direcció, un bon sentit, que d'alguna manera estiguem en el camí del que ens va marcant la nostra vocació o missió. A vegades més que buscar-la ens segueix, i cal saber escoltar-se per anar descobrint-la.
Finalment com a conclusió o com a resum m'agradaria comentar que l'objectiu d'aquest article és el de tenir la capacitat d'indagació per trobar elements significatius envers la situació en què un es troba, l'activitat que desenvolupa o bé les persones amb qui es relaciona. Per exemple, una persona que forma part d'una coral, pot en un moment donat no agradar-li la peça que canta, però si es concentra amb la fluidesa de la seva veu, aleshores pot tenir un element positiu perquè aquella experiència sigui gaudible i fins i tot estimulant pel creixement.
Automotivació i salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)