La imatge:
El desenvolupament d'un ofici, feina o professió en el pas del temps.
Una persona desenvolupant diferents feines fins a trobar alguna que s'ajusti més al seu perfil.
Una persona satisfeta amb la seva professió.
L'explicació i exercici:
En el procés de desenvolupament de carrera professional o bé d'orientació professional és important plantejar-se de manera sovint, i també relaxada les següents preguntes en relació als següents aspectes.
Val a dir que si bé aquest exercici en principi té una orientació professional, també pot tenir una orientació domèstica.
1. Quins objectius tinc a nivell professional (poden ser concrets i globals, i a curt termini i a mig termini)?
En aquesta vida és tant important tenir objectius com tenir una bona actitud envers a ells. Una persona que no té objectius, es com un vaixell a la deriva.Val a dir que els objectius canvien i per tant poden passar un període sense objectius, però aleshores cal reaccionar sense endarreriment ni sense precipitació per tal de tornar a focalitzar l'energia envers a unes activitats.
2. Quines motivacions tens? Que t'agrada fer? Quins hobbies tens? Com t'ho passes bé?
Aquesta reflexió ens pot donar llum no només en aquelles activitats que ens agrada a nivell professional sinó també a nivell domèstic, ja que aleshores ens pot permetre fer extrapolacions a nivell professional. Una persona que li agradi llegir i escriure de jove, pot considerar estudiar la carrera de periodisme. Una persona que li agradi l'esport pot considerar treballar en aquest sector. Una persona que li agradi ajudar als altres, pot considerar una feina com a terapeuta, psicòleg o metge.
3. Quins valors tinc? Que és important per a mi expressar? Quin significat li veig a diferents activitats?
Involucrar-se en una activitat té una motivació, no només per gaudir de l'experiència que té la seva importància sinó també per donar-li un significat, que obeeixi a una determinada creença o valor, ja que aleshores la persona no només experimenta una emoció sinó també un sentiment que sol ser més durader.
Alimentar valors afins a la manera de ser d'una persona no només dependrà de l'activitat en sí, sinó també de l'actitud que tingui una persona envers aquella activitat. Per exemple, per un escriptor pot ser important l'expressió emocional que transmeti, per un periodista pot ser important transmetre la veracitat de primera mà d'una determinada informació, per científic pot ser important el coneixement, per un esportista pot ser important mantenir-se en forma, àgil i ser competitiu, etc. En definitiva, es tracte que cadascú doni importància subjacent el que fa.
4. Que faig bé de manera natural? En què sóc bó? Tinc algun talent o aptitud determinada?
És important ja de petit descobrir activitats que un fa bé de manera natural, perquè en la mesura un la practiqui la dominarà i en la mesura que un pugui extrapolar aquest talent en la vida professional més complert se sentirà. Cal pensar que els talents poden sorgir en qualsevol moment, es tracte de ser conscient, present quan aquesta dóna senyals de vida, ja que la seva supervivència dependrà de la seva pràctica.
5. Quins coneixements i habilitats tinc? Quins coneixements puc tenir?
En qualsevol professió, és necessari coneixements i habilitats per poder exercitar-la correctament. Llavors també compta l'experiència, és a dir la pràctica i la profunditat. Les feines van evolucionant, els coneixements també, i per tant cal anar innovant i adaptar-se els nous requeriments. No es tracte d'anar darrera de qualsevol innovació però si es tracte d'estar amatent i tenir la sensació que un no deixa d'estar aprenent sigui de manera formal o de manera informal o autodidacta, d'una manera més pràctica o teòrica o ambdues a la vegada.
6. A quin joc jugues a la vida?
El rol o paper que un decideix de manera conscient o inconscient afecta en les decisions de la persona i per tant en la seva professió. Per exemple una persona que jugui el joc d'actor no és estrany que sovint es trobi a dalt d'un escenari, el que juga el joc de solucionador de problemes, potser treballa com enginyer, el qui juga el joc el creixement de la persona, potser exerceix com a formador, mestre o coach.
Està bé de tant en tant saber a que jugem, perquè potser un juga a un joc que no li agrada o li provoca problemes i cal practicar un altra joc. A vegades les circumstàncies ens obliguen a fer determinats rols que no són naturals per a un, si bé això és assumible si un comprèn el context en un moment donat, pot ser estressant si ha de desenvolupar aquest rol molt sovint i no el té gaire interioritzat, aleshores cal fer un plantejamet.
7. Quina missió o vocació tens? Quin propòsit tens? o com t'agradaria ser recordat?
La missió o vocació està relacionat amb el talent però d'una manera més general. Per exemple la feina d'escriptor, entrenedor, director d'orquestra, mestre o metge per citar-ne alguns, poden ser vocacionals, en la mesura que la persona sent que està actualitzant-se com a persona. Hi ha d'alguna manera un encaix entre les característiques de la feina amb els seus talents, valors, rol, motivacions i objectius. És bo anar descobrint la vocació que un té en aquesta vida.
Per altra banda, el propòsit seria com un objectiu global i una meta a on un es pot visualitzar amb anticipació. De viure a no viure amb propòsit en la vida, hi ha molta diferència. Aquell qui no té un propòsit en la vida, que no es desanimi, es tracte primer de tenir petits propòsits diaris i un ja anirà descobrint propòsits més globals que poden resultar certament inspiradors.
8. Com et defineixes (pensa amb les teves experiències)? Com et comportes? Que t'estressa? Que et millora? Que et desafia?
Hi ha moltes eines d'autoconeixement, però independentment que algunes d'elles són molt vàlides, més important es arribar a les pròpies conclusions i sobretot no limitar-se en dir que un és d'una o altra manera sinó simplement com una tendència en base a fets i essent conscient que un pot canviar determinats comportaments perquè en part un es guió de la seva història biogràfica individual.
9. Quines qualitats o virtuts tens? Com els poses a la pràctica?
Si bé els talents són molt importants poder-los expressar en un entorn laboral, encara és més important expressar qualitats que ajudin a la persona a ser més sàvia i ser més considerada. A vegades determinades crisis laborals, serveixen per obrir consciència no només per identificar talents que un té i prendre millors decisions en aquest àmbit sinó també per aprendre determinades lliçons, a exercitar-se en determinats àmbits que permetin èxits futurs. En definitiva, el que vull dir és que és important abans d'anar a dormir pensar en alguna qualitat humana que un s'hagi exercitat encara que potser amb una mica de sofriment (tot i que no es necessari arribar en aquest estat).
Les respostes ja aniran arribant, en la mesura en què un experimenti diferents feines, conversi amb professionals de sectors d'activitats diferents, llegeixi bons llibres, en definitiva, amb el pas dels anys però també a través de fer-se preguntes intel·ligents, podrà anar rebent respostes que l'ajudin o condueixi a fer accions que col·loquin a la persona a un estat més coherent i amb més significat per a ell que l'anterior.
L'objectiu de trobar-se en un entorn laboral afí a les inquietuds laborals es pot aproximar des del paradigma de la mancança i això farà que hi hagi una separació i per tant un cert sofriment, i per altra banda, un s'hi pot aproximar des del paradigma de l'abundància i agraïment, i això farà que hi hagi una unió, un ja se sentirà que està en el camí adequat, és a dir el de la prosperitat.
Finalment m'agradaria comentar que potser són massa aspectes de considerar la carrera professional, i per tant per ser més simple, seria millor començar per un objectiu, ja que si un està entusiasmat en quelcom, actuarà i llavors hi haurà un aprenentatge.
Autoorientació, autoajut i creixement!
