La imatge:
L'emprenedor a l'inici de la seva activitat, envers el consolidat.
L'emprenedor quan es troba massa sol o bé acompanyat.
L'emprenedor quan destina massa temps en una àrea d'activitat en detriment d'altres envers l'emprenedor equilibrat.
L'emprenedor visionari enfornt el pràctic, el social enfront l'individual, el competitiu enfront el cooperatiu.
L'emprenedor segur, serè i focalitzat en la bona actitud envers aquell emprenedor insegur, infocalitzat i inserè.
L'emprenedor que passa de la incomoditat a la comoditat basat amb l'actitud de fe, treball i temps.
L'exercici:
1. Escull una activitat per emprendre que t'apassioni.
2. Pregunta't quin són els indicis, o proves que aquesta idea pot agradar.
3. Planifica temps per dedicar a cada àrea (producció i innovació, comercialització, gestió, administració i sociabilització) per un període determinat.
4. Pensa quan de temps dediques en la producció, en la comercialització, administració i
fes les correccions pertinents si hi ha un cert desequilibri.
5. Cerca algun col·laborador que et pugui complementar i que sobretot cregui amb el que fas.
6. Treballa amb pau d'esperit, amb integritat i humilitat.
7. Accepta la realitat sense deixar de treballar per transformar-la per bé sigui en el camp que sigui.
L'explicació:
Un emprenedor que vulgui treballar per ell mateix, engegant una activitat o una idea perquè sigui viable en el mercat, d'alguna manera és sinònim que s'està convertint en un empresari individual.
Una empresa normalment està organitzada per diferents àrees, i l'emprenedor sol estar especialitzat en una o poques àrees, per tant és important saber que fa bé i que no fa tant bé i bàsicament per la limitació de temps, o per manca de recursos atencionals, és preferible dedicar-se amb l'activitat principal amb cor i ànima i deixar les altres activitats a col·laboradors amb certa supervisió. Moltes vegades l'emprenedor ha de fer de tot, i no disposa de suficients recursos per subcontractar a tercers i per tant cal ser una mica polivalent, però lògicament hi ha situacions i activitats que sense ajut extern no és possible dur a terme una activitat viable i d'aquí la importància del networking. Si un no té molt de temps en comercialitzar la idea, pot demanar ajut a gent bona comunicativament parlant perquè la promocioni si realment hi creuen, a canvi en el millor dels casos de la bona voluntat i en el pitjor dels casos amb una compensació econòmica.
Certament un emprenedor ha d'arriscar i per tant necessita tenir un mínim de recursos econòmics propis o aliens que li permetin invertir un temps, una energia per fer viable una idea en el mercat.
Per tant quan un emprenedor arrisca el que li cal sobretot és confiança. Sense confiança no es pot arriscar. Ara bé per tal de minimitzar el risc i prendre decisions el més encertades possibles és convenient combinar l'entusiasme amb la saviesa, la visió, i la disciplina metòdica de dur a terme els plans d'acció.
No n'hi ha prou en generar la idea, en crear-la i desenvolupar-la sinó també en saber acabar o finalitzar un projecte i acceptar la realitat sigui positiva o no tant positiva. Encara que el resultat sigui negatiu, l'aprenentatge del fracàs es valora molt als EEUU perquè almenys prepara a la persona a no caure en els mateixos errors. Diuen que el fracàs és la llavor dels èxits per la gent intel·ligent. Fins i tot les persones que saben mantenir-se en un bon nivell d'excel·lència es caracteritzen per autoexaminar-se solsament quan les coses van malament sinó quan van bé ja que sempre volen millorar.
Per tant el que vull dir, és el fet que un emprenedor ha de dibuixar mentalment una situació de certa comoditat, de seguretat, un espai de confiança, per poder treballar, això és bàsic d'entrada. Per altra banda, és convenient que sàpiga que fa bé i que no fa tant bé, quins són els avantatges del seu producte o servei i quines són les seves limitacions, per aleshores cercar complementarietat, sigui en forma de socis que tinguin les mateixes afinitats o objectius o bé siguin en forma de col·laboradors afins a la idea.
Al principi l'emprenedor està molt sol, però cal tenir certes habilitats socials per tal de saber connectar no només amb els clients, la qual cosa és bàsic pel funcionament de la seva empresa sinó també per identificar els col·laboradors adequats perquè la materialització de la seva idea sigui eficient.
És important també fer un exercici de fer ús dels 6 barrets per pensar (idea del gurú de la creativitat, Edward de Bono).
El blanc té a veure amb saber observar la realitat tal com és i no com un li agradaria que fos, és un barret que serveix per analitzar les dades, el que passa.
El vermell, té a veure amb el fet d'escoltar els sentiments, les emocions, i també les premonicions i intuïcions.
El negre, té a veure amb el pensament lògic negatiu, els perills i amenaces, i va bé per fer plans de contingència per si les coses no van del tot bé.
El groc, té a veure amb el pensament lògic positiu, és a dir les oportunitats lògiques de fer les coses ben fetes.
El verd, té a veure amb el pensament creatiu, el provocatiu, de veure les coses d'una manera diferent, sota unes normes paradigmàtiques noves.
El blau té a veure amb el pensament moderador, el que decideix el moment i el temps que ha de consultar en cadascun dels barrets per la bona marxa de la idea o l'activitat.
Certament en funció de la persona, hi ha barrets en què un utilitza de manera més eficient que altres, per tant no es tracte de deixar de ser com un és però si cal treballar per ser més complert per un costat i per altra banda cercar companyia complementària.
Comunicar-se sota aquest paradigma ajuda a les persones que intervenen a permetre's idees o pensaments i sentiments que moltes vegades haguèssin quedat com inhibits d'una altra manera.
Per tant, és recomanable invitar l'ús dels diferents barrets en determinats moments amb els nostres col·laboradors.
Està bé pensar i sentir però cal actuar i no perdre's amb elucubracions excessives que serveixin d'excusa per no actuar. Està bé actuar però també sentir, entusiasmar-se i també pensar, aprendre de les lliçons i prendre les direccions adequades.
En definitiva aquesta eina dels 6 barrets per pensar, ajuda a la persona a ser més complert i competent intel·lectualment i més autoconscient i ajuda també a prendre decisions i determinacions.
Quin és el perill o error d'emprendre una idea? Segur que n'hi ha molts per alguns poden ser els següents:
- Que un emprenedor es dediqui molta estona a produir la seva idea i poc temps a comercialitzar-la.
- Que un emprenedor es dediqui molta estona a escoltar el client i comercialitzar i poc temps a atendre als seus col·laboradors o a innovar processos de producció.
- Que un emprenedor no es conegui a ell mateix, ni les seves fortaleses ni les seves limitacions.
- Que un emprenedor no desenvolupi habilitats socials.
- Enamorar-se massa d'una idea sense enamorar-se prèviament amb satisfer necessitats de les persones d'un determinat mercat.
En definitiva, el més important és que un emprenedor tingui paciència, les presses són males conselleres, cal tenir fe, esperança i capacitat de treball de manera constant si vol obtenir fruïts.
És important que visualitzi el que vol, que toqui, senti el que vol abans que es materialitzi. D'aquesta manera amb un sentit d'unitat, amb claredat mental tindrà més possibilitats que les coses vagin veient-se reflectides en la realitat.
Cal sobretot preguntar-se si allò que un visualitza està relacionat amb la seva vocació o missió, si està connectat amb el seu propòsit, és a dir amb el resultat anticipat del que esdevé a partir del que un és.
Cal que en determinats moments de soledat, de dificultats, s'uneixi amb aquest espai, aquesta visió, que li proporcioni una seguretat, un sentiment que està acomplint en alguna àrea sense que la resta quedin perjudicades, que també siguin ateses sinó per part del emprenedor, d'algun col·laborador afí i que formi part de la ment mestre.
Amb això no vull dir que caigui en la il·lusió, en un món que poc tingui a veure amb la realitat. És recomana tenir el cap al cel i els peus a terra, per tant, l'emprenedor visionari i teòric necessita ser desafiat perquè algunes de les seves idees per petites que sigui es vegin, es materialitzin a través de l'acció, ja que d'aquesta manera se sentirà més complert i sobretot perquè coneixerà millor la veritat.
El més important és tenir la sensació que un avança, que es fa més madur, que pren millors decisions i sobretot que esdevé millor persona, més íntegre, més clar, més entusiasta, més enamorat de la vida, més savi i més servicial.
Recordar el que un pot millorar ajuda a l'emprenedor a ser humil i recordar els petits però significatius avenços ajuda a tenir confiança, convicció d'estar en el camí correcte tot i els obstacles i alguns ajustaments que hagi de fer.
Finalment m'agradaria dir que ser emprenedor no vol dir treballar per compte propi necessàriament, també pot voler dir, tenir iniciativa, emprendre una idea sigui en un estat o altra a nivell laboral com no laboral.
Equilibri, risc, seguretat, confiança, humilitat, col·laboració!
