La imatge:
El desenvolupament d'un ofici, feina o professió en el pas del temps.
Una persona desenvolupant diferents feines fins a trobar alguna que s'ajusti més al seu perfil.
Una persona satisfeta amb la seva professió.
L'explicació i exercici:
En el procés de desenvolupament de carrera professional o bé d'orientació professional és important plantejar-se de manera sovint, i també relaxada les següents preguntes en relació als següents aspectes.
Val a dir que si bé aquest exercici en principi té una orientació professional, també pot tenir una orientació domèstica.
1. Quins objectius tinc a nivell professional (poden ser concrets i globals, i a curt termini i a mig termini)?
En aquesta vida és tant important tenir objectius com tenir una bona actitud envers a ells. Una persona que no té objectius, es com un vaixell a la deriva.Val a dir que els objectius canvien i per tant poden passar un període sense objectius, però aleshores cal reaccionar sense endarreriment ni sense precipitació per tal de tornar a focalitzar l'energia envers a unes activitats.
2. Quines motivacions tens? Que t'agrada fer? Quins hobbies tens? Com t'ho passes bé?
Aquesta reflexió ens pot donar llum no només en aquelles activitats que ens agrada a nivell professional sinó també a nivell domèstic, ja que aleshores ens pot permetre fer extrapolacions a nivell professional. Una persona que li agradi llegir i escriure de jove, pot considerar estudiar la carrera de periodisme. Una persona que li agradi l'esport pot considerar treballar en aquest sector. Una persona que li agradi ajudar als altres, pot considerar una feina com a terapeuta, psicòleg o metge.
3. Quins valors tinc? Que és important per a mi expressar? Quin significat li veig a diferents activitats?
Involucrar-se en una activitat té una motivació, no només per gaudir de l'experiència que té la seva importància sinó també per donar-li un significat, que obeeixi a una determinada creença o valor, ja que aleshores la persona no només experimenta una emoció sinó també un sentiment que sol ser més durader.
Alimentar valors afins a la manera de ser d'una persona no només dependrà de l'activitat en sí, sinó també de l'actitud que tingui una persona envers aquella activitat. Per exemple, per un escriptor pot ser important l'expressió emocional que transmeti, per un periodista pot ser important transmetre la veracitat de primera mà d'una determinada informació, per científic pot ser important el coneixement, per un esportista pot ser important mantenir-se en forma, àgil i ser competitiu, etc. En definitiva, es tracte que cadascú doni importància subjacent el que fa.
4. Que faig bé de manera natural? En què sóc bó? Tinc algun talent o aptitud determinada?
És important ja de petit descobrir activitats que un fa bé de manera natural, perquè en la mesura un la practiqui la dominarà i en la mesura que un pugui extrapolar aquest talent en la vida professional més complert se sentirà. Cal pensar que els talents poden sorgir en qualsevol moment, es tracte de ser conscient, present quan aquesta dóna senyals de vida, ja que la seva supervivència dependrà de la seva pràctica.
5. Quins coneixements i habilitats tinc? Quins coneixements puc tenir?
En qualsevol professió, és necessari coneixements i habilitats per poder exercitar-la correctament. Llavors també compta l'experiència, és a dir la pràctica i la profunditat. Les feines van evolucionant, els coneixements també, i per tant cal anar innovant i adaptar-se els nous requeriments. No es tracte d'anar darrera de qualsevol innovació però si es tracte d'estar amatent i tenir la sensació que un no deixa d'estar aprenent sigui de manera formal o de manera informal o autodidacta, d'una manera més pràctica o teòrica o ambdues a la vegada.
6. A quin joc jugues a la vida?
El rol o paper que un decideix de manera conscient o inconscient afecta en les decisions de la persona i per tant en la seva professió. Per exemple una persona que jugui el joc d'actor no és estrany que sovint es trobi a dalt d'un escenari, el que juga el joc de solucionador de problemes, potser treballa com enginyer, el qui juga el joc el creixement de la persona, potser exerceix com a formador, mestre o coach.
Està bé de tant en tant saber a que jugem, perquè potser un juga a un joc que no li agrada o li provoca problemes i cal practicar un altra joc. A vegades les circumstàncies ens obliguen a fer determinats rols que no són naturals per a un, si bé això és assumible si un comprèn el context en un moment donat, pot ser estressant si ha de desenvolupar aquest rol molt sovint i no el té gaire interioritzat, aleshores cal fer un plantejamet.
7. Quina missió o vocació tens? Quin propòsit tens? o com t'agradaria ser recordat?
La missió o vocació està relacionat amb el talent però d'una manera més general. Per exemple la feina d'escriptor, entrenedor, director d'orquestra, mestre o metge per citar-ne alguns, poden ser vocacionals, en la mesura que la persona sent que està actualitzant-se com a persona. Hi ha d'alguna manera un encaix entre les característiques de la feina amb els seus talents, valors, rol, motivacions i objectius. És bo anar descobrint la vocació que un té en aquesta vida.
Per altra banda, el propòsit seria com un objectiu global i una meta a on un es pot visualitzar amb anticipació. De viure a no viure amb propòsit en la vida, hi ha molta diferència. Aquell qui no té un propòsit en la vida, que no es desanimi, es tracte primer de tenir petits propòsits diaris i un ja anirà descobrint propòsits més globals que poden resultar certament inspiradors.
8. Com et defineixes (pensa amb les teves experiències)? Com et comportes? Que t'estressa? Que et millora? Que et desafia?
Hi ha moltes eines d'autoconeixement, però independentment que algunes d'elles són molt vàlides, més important es arribar a les pròpies conclusions i sobretot no limitar-se en dir que un és d'una o altra manera sinó simplement com una tendència en base a fets i essent conscient que un pot canviar determinats comportaments perquè en part un es guió de la seva història biogràfica individual.
9. Quines qualitats o virtuts tens? Com els poses a la pràctica?
Si bé els talents són molt importants poder-los expressar en un entorn laboral, encara és més important expressar qualitats que ajudin a la persona a ser més sàvia i ser més considerada. A vegades determinades crisis laborals, serveixen per obrir consciència no només per identificar talents que un té i prendre millors decisions en aquest àmbit sinó també per aprendre determinades lliçons, a exercitar-se en determinats àmbits que permetin èxits futurs. En definitiva, el que vull dir és que és important abans d'anar a dormir pensar en alguna qualitat humana que un s'hagi exercitat encara que potser amb una mica de sofriment (tot i que no es necessari arribar en aquest estat).
Les respostes ja aniran arribant, en la mesura en què un experimenti diferents feines, conversi amb professionals de sectors d'activitats diferents, llegeixi bons llibres, en definitiva, amb el pas dels anys però també a través de fer-se preguntes intel·ligents, podrà anar rebent respostes que l'ajudin o condueixi a fer accions que col·loquin a la persona a un estat més coherent i amb més significat per a ell que l'anterior.
L'objectiu de trobar-se en un entorn laboral afí a les inquietuds laborals es pot aproximar des del paradigma de la mancança i això farà que hi hagi una separació i per tant un cert sofriment, i per altra banda, un s'hi pot aproximar des del paradigma de l'abundància i agraïment, i això farà que hi hagi una unió, un ja se sentirà que està en el camí adequat, és a dir el de la prosperitat.
Finalment m'agradaria comentar que potser són massa aspectes de considerar la carrera professional, i per tant per ser més simple, seria millor començar per un objectiu, ja que si un està entusiasmat en quelcom, actuarà i llavors hi haurà un aprenentatge.
Autoorientació, autoajut i creixement!
dimecres, 14 de novembre del 2012
dimecres, 26 de setembre del 2012
4. Sobre el tipus de relació amb els clients. Una mínima protecció per engegar un projecte.
La imatge:
La relació que té una empresa amb cadascun dels clients.
L'exercici:
1. Quin tipus de relació tens amb els teus clients? Es tracte d'una relació estable o inestable o temporal? Es tracte d'una relació que et proporciona uns ingressos fixes o variables?
2. Quantes més coses sàpigues del client, quant més et posis a la seva pell, quant més respectuós siguis, més facilitats d'obtenir la seva confiança en el temps. Pensa amb algun client que d'alguna manera apreciïs. És una apreciació sincera?
3. Sigues conscient que quant més enamorat estiguis del servei o producte que ofereixis més facilitats tindràs de transmetre aquest entusiasme a persones o clients i especialment aquells que tinguin una certa afinitat amb loa matèria.
L'explicació:
Siguis autònom, treballador o empresari cal pensar amb el tipus de client que tenim, el tipus de servei que li oferim.
Si un és un treballador tindrà un client (l'empresa) amb una relació més o menys estable en funció del tipus de contracte i amb uns ingressos fixes o variables en funció del que s'hagi acordat. A vegades un treballador treballarà en diferents centres i aleshores podrà tenir una preferència i això és improtant per aleshores invertir més energia en aquella que sigui més ben tractat i pugui aportar quelcom més important.
Un emprenedor d'alguna manera ha d'aconseguir algun client que li proporcioni una certa estabilitat i per altra banda uns ingressos fixes. Molts emprenedors comencen amb aquesta fórmula, ja que la continuïtat d'un servei dóna no només una certa estabilitat econòmica sinó també confiança per anar creixent i assolir un mínim de clients que li permeti un nivell míniment còmode. No importa que tingui clients inestables i d'ingressos variables si també té clients que tenen una naturalesa estable en la relació i amb ingressos fixes. En definitiva, es tracte que l'emprenedor sense abusar, i acceptant que la realitat sempre pot canviar, de protegir-se i trobar aquell client que li permeti tenir confiança i créixer. Si un cuida amb atenció els requeriments del client, tindrà més possibilitats d'estabilitat.
Finalment és convenient recordar que en tota relació de béns i serveis hi ha un component funcional i econòmic però també un component emocional que no s'ha de menysvalorar, de fet és molt important.
LLeura si vols recollir!
La relació que té una empresa amb cadascun dels clients.
L'exercici:
1. Quin tipus de relació tens amb els teus clients? Es tracte d'una relació estable o inestable o temporal? Es tracte d'una relació que et proporciona uns ingressos fixes o variables?
2. Quantes més coses sàpigues del client, quant més et posis a la seva pell, quant més respectuós siguis, més facilitats d'obtenir la seva confiança en el temps. Pensa amb algun client que d'alguna manera apreciïs. És una apreciació sincera?
3. Sigues conscient que quant més enamorat estiguis del servei o producte que ofereixis més facilitats tindràs de transmetre aquest entusiasme a persones o clients i especialment aquells que tinguin una certa afinitat amb loa matèria.
L'explicació:
Siguis autònom, treballador o empresari cal pensar amb el tipus de client que tenim, el tipus de servei que li oferim.
Si un és un treballador tindrà un client (l'empresa) amb una relació més o menys estable en funció del tipus de contracte i amb uns ingressos fixes o variables en funció del que s'hagi acordat. A vegades un treballador treballarà en diferents centres i aleshores podrà tenir una preferència i això és improtant per aleshores invertir més energia en aquella que sigui més ben tractat i pugui aportar quelcom més important.
Un emprenedor d'alguna manera ha d'aconseguir algun client que li proporcioni una certa estabilitat i per altra banda uns ingressos fixes. Molts emprenedors comencen amb aquesta fórmula, ja que la continuïtat d'un servei dóna no només una certa estabilitat econòmica sinó també confiança per anar creixent i assolir un mínim de clients que li permeti un nivell míniment còmode. No importa que tingui clients inestables i d'ingressos variables si també té clients que tenen una naturalesa estable en la relació i amb ingressos fixes. En definitiva, es tracte que l'emprenedor sense abusar, i acceptant que la realitat sempre pot canviar, de protegir-se i trobar aquell client que li permeti tenir confiança i créixer. Si un cuida amb atenció els requeriments del client, tindrà més possibilitats d'estabilitat.
Finalment és convenient recordar que en tota relació de béns i serveis hi ha un component funcional i econòmic però també un component emocional que no s'ha de menysvalorar, de fet és molt important.
LLeura si vols recollir!
divendres, 15 de juny del 2012
3. Sobre la crisi. Adaptar-se i protegir-se i sotir-se'n victoriós.
La imatge:
Situació de crisi econòmica.
Aquell qui se sent indefens, víctima.
Aquell qui troba oportunitats davant la situació dificil perquè sap llegir el context, i sap treure el millor d'ell mateix.
Situació de crisi econòmica.
Aquell qui se sent indefens, víctima.
Aquell qui troba oportunitats davant la situació dificil perquè sap llegir el context, i sap treure el millor d'ell mateix.
2. Sobre les pressions culturals. Els horaris.
La imatge:
Els horaris laborals espanyols i també catalans en la major part dels casos. Pensa-hi.
Els horaris laborals de països del nord. Pensa-hi.
L'exercici:
1. Fas un horari determinat.
2. Si tens certa llibertat i t'adones que segueixes un automatisme après culturalment de treballar amb un horari determinat i fins i tot amb una productivitat determinada.
3. Identifica que et va bé i que no et va bé.
4. Canvia o fixa't un horari que et sembli el més natural, productiu, eficient, responsable i espontani.
5. Observa les molèsties i accepta-les.
6. Amb el temps hauràs canviat de comportament, de valors, i més equilibrat sense sentir-te culpable.
7. Predica primer amb l'exemple i posteriorment a través d'algun mitjà de comunicació per anar transmetent valors com la conciliació de la vida laboral i professional.
L'explicació:
Hi ha la queixa que en general a Espanya i també a Catalunya es fan uns horaris laborals poc racionals, poc eficients, que la gent destina molt de temps a l'hora de menjar, que es distreu massa, que arriba a casa tard, que no hi ha massa temps per dialogar i fer activitats amb la família, que la gent no dorm o descansa el suficient, que hi ha massa divorcis, etc. És cert que no tots els problemes dels ciutadans, són fruït de la jornada laboral però en molts casos té una influència.
Es tracte com ja fa molta gent individualment o moltes empreses, de defensar un horari laboral que es pugui conciliar amb la vida familiar. Per exemple hi ha empreses que l'horari laboral és de 8h a les 17h. És evident pensar que Espanya i Catalunya són països mediterranis, la metereologia és diferent, i per tant tractar de ser algú diferent no té sentit i es anar en contra natura. Ara bé no menys cert, és el fet que també es anar en contra natura que els bars de nit tanquin tant tard, que hi hagi moltes jornades laborals que són massa extenses, que es dormi poc o malament o es sopi tard ja que va en detriment de la qualitat de vida de les persones. Per tant, es tracte d'agafar allò que bo dels altres, mantenir les bones costums i abadonar les velles.
Lògicament això suposa un temps i els canvis al principi fa que els individus surtin de zones d'aparença comoditat, de manera que si són persistents, allò que era incòmode es converteix amb còmode.
I com se sap que és el que va bé i el que va malament a part de les estadístiques, o de problemes que són evidents?
Doncs cal saber escoltar-se, si un es troba massa en una situació de supervivència i molts pocs moments de relaxació, vol dir que ha de canviar si vol evitar emmalaltir de manera accelerada. Si un es troba massa còmode o relaxat tampoc és bo ja que tot individu necessita evolucionar i evolucionar implica treballar i adaptar-se, ara bé, adaptar-se des d'un ordre intern i equilibri entre els moments de descans i de certa activitat i acció.
Sobre les distraccions, és important focalitzar l'atenció en les activitats que tingui en mà siguin d'ordre social, intel·lectual o físic i tenir la sensació d'acompliment i avançament.
En definitiva, es tracte de combatre pressions externes que no tenen sentit o pressions que un a vegades s'imposa (sobreexigència) i això es va aconseguint quan un és capaç de sentir-se, escoltar-se, apreciar-se, pacificar-se, i viure amb naturalitat sense presses, sense pausa, sense desig amb exigència sinó desig amb acceptació, i fent cas a l'ordre de la vida.
Equilibri, ordre i salut!
Els horaris laborals espanyols i també catalans en la major part dels casos. Pensa-hi.
Els horaris laborals de països del nord. Pensa-hi.
L'exercici:
1. Fas un horari determinat.
2. Si tens certa llibertat i t'adones que segueixes un automatisme après culturalment de treballar amb un horari determinat i fins i tot amb una productivitat determinada.
3. Identifica que et va bé i que no et va bé.
4. Canvia o fixa't un horari que et sembli el més natural, productiu, eficient, responsable i espontani.
5. Observa les molèsties i accepta-les.
6. Amb el temps hauràs canviat de comportament, de valors, i més equilibrat sense sentir-te culpable.
7. Predica primer amb l'exemple i posteriorment a través d'algun mitjà de comunicació per anar transmetent valors com la conciliació de la vida laboral i professional.
L'explicació:
Hi ha la queixa que en general a Espanya i també a Catalunya es fan uns horaris laborals poc racionals, poc eficients, que la gent destina molt de temps a l'hora de menjar, que es distreu massa, que arriba a casa tard, que no hi ha massa temps per dialogar i fer activitats amb la família, que la gent no dorm o descansa el suficient, que hi ha massa divorcis, etc. És cert que no tots els problemes dels ciutadans, són fruït de la jornada laboral però en molts casos té una influència.
Es tracte com ja fa molta gent individualment o moltes empreses, de defensar un horari laboral que es pugui conciliar amb la vida familiar. Per exemple hi ha empreses que l'horari laboral és de 8h a les 17h. És evident pensar que Espanya i Catalunya són països mediterranis, la metereologia és diferent, i per tant tractar de ser algú diferent no té sentit i es anar en contra natura. Ara bé no menys cert, és el fet que també es anar en contra natura que els bars de nit tanquin tant tard, que hi hagi moltes jornades laborals que són massa extenses, que es dormi poc o malament o es sopi tard ja que va en detriment de la qualitat de vida de les persones. Per tant, es tracte d'agafar allò que bo dels altres, mantenir les bones costums i abadonar les velles.
Lògicament això suposa un temps i els canvis al principi fa que els individus surtin de zones d'aparença comoditat, de manera que si són persistents, allò que era incòmode es converteix amb còmode.
I com se sap que és el que va bé i el que va malament a part de les estadístiques, o de problemes que són evidents?
Doncs cal saber escoltar-se, si un es troba massa en una situació de supervivència i molts pocs moments de relaxació, vol dir que ha de canviar si vol evitar emmalaltir de manera accelerada. Si un es troba massa còmode o relaxat tampoc és bo ja que tot individu necessita evolucionar i evolucionar implica treballar i adaptar-se, ara bé, adaptar-se des d'un ordre intern i equilibri entre els moments de descans i de certa activitat i acció.
Sobre les distraccions, és important focalitzar l'atenció en les activitats que tingui en mà siguin d'ordre social, intel·lectual o físic i tenir la sensació d'acompliment i avançament.
En definitiva, es tracte de combatre pressions externes que no tenen sentit o pressions que un a vegades s'imposa (sobreexigència) i això es va aconseguint quan un és capaç de sentir-se, escoltar-se, apreciar-se, pacificar-se, i viure amb naturalitat sense presses, sense pausa, sense desig amb exigència sinó desig amb acceptació, i fent cas a l'ordre de la vida.
Equilibri, ordre i salut!
1. Sobre l'ajut. Empresari i treballador.
La imatge:
Un empresari tractant de tu a tu, d'igual a igual amb el treballador.
Un empresari tractant el treballador com una peça més d'un producte o amb aires de superioritat.
Un treballador tractant de tu a tu, d'igual a igual amb l'empresari.
Un treballador tractant amb menyspreu o amb manca de respecte amb l'empresari.
L'exercici o fletxes:
individu = treballador o empresari o directiu o cap
1. Si un individu et tracte amb respecte tracta'l amb respecte.
2. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, tracta'l amb respecte.
3. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, en lloc de defensar-te, defensa unes idees, valors i encara amb més motiu, si l'empresa defensa tals valors, normes, objectius.
4. Si un individu et tracte de manera injusta, qüestiona't si realment és així o bé és una percepció una mica incorrecte. Obtingues més informació sobre l'individu, sobre el context, experiències positives amb tal individu, fixa't la seva relació amb els altres, ja que d'aquesta manera podràs tenir una percepció com a mínim més rica.
5. Si un individu et tracte amb manca de respecte, respecta'l amb força i focalitza l'atenció en algun element positiu, ja que d'aquesta manera serà possible una millor relació.
6. Si algú et tracte amb manca de respecte, accepta-ho com a punt de partida i per mitjà de l'exemple demostra-li que s'ha equivocat, i en cas de necessitat expressa o defensa uns valors.
7. Si el conjunt del tons emocionals en la relació d'intercanvi amb una persona són més positius que negatius al llarg d'un cert temps, val la pena continuar la relació, si en canvi són més negatius que positius, aleshores es tracte de cercar el moment de l'adeu amb sentiment d'indiferència i mai amb sentiment d'odi. Més val complaure uns bons ideals que els capricis o interessos personals o egoistes.
Explicació:
En una relació d'intercanvi hi ha qui dóna i hi ha qui rep. Lògicament moltes vegades les relacions d'intercanvi són desiguals, per exemple la mare dóna desinteressadament al nen o la nena a canvi de res, també sol passar en el món empresarial quan el mentor ajuda al seu deixeble a desenvolupar unes determinades habilitats o posar en pràctica uns determinats coneixements, però fins i tot amb una relació una mica desigual és important mantenir el respecte i el tracte per igual per molts motius.
Primer perquè aquell qui dóna també acaba rebent encara que siguin d'altres persones. De fet, fins i tot els mestres aprenen dels alumnes, Yogui Bhajan deia que qui diu que si vols saber una cosa, estudia-la, si vols conèixer una cosa practica-la i si vols dominar una matèria ensenya-la.
A més sovint si l'empresari contracta a un treballador no és per ensenyar-li quelcom a fer, sinó perquè posi en pràctica els seus coneixements en favor de l'empresa i en moltes ocasions en coneixements que l'empresari o emprenedor no domina. Per tant, l'empresari o directiu ajuda al treballador i el treballador ajuda no només des d'un punt de vista tècnic sinó també humà a l'empresari i veure les coses d'aquesta manera ajuda a percebre a tothom amb sentiment d'igualtat i respecte. I aquest sentiment si prové de l'empresari o d'aquella persona que tingui més poder de decisió o influència, més fàcilment serà que s'accepti explicitament o implícitament en el sí de l'empresa.
En definitiva, es tracte d'ajudar-se mutuament, de donar en lloc d'esperar rebre obeint a ideals com la responsabilitat.
La clau en el verb ajudar es base en fer-ho a aquell qui necessiti, qui demani, qui sigui agraït, amb motivació i amb coneixement o domini de la matèria que un vulgui ajudar.
Per cert, el més important és ajudar-se a un mateix, a la relació amb un mateix ja que en funció de quina sigui la naturalesa d'aquesta relació també serà la que un té amb els altres. Si un es trtacte amb severitat tendirà a fer-ho amb els altres, si un es tracte amb consideració, tendirà a fer-ho amb els altres.
Salut i igualtat!
Un empresari tractant de tu a tu, d'igual a igual amb el treballador.
Un empresari tractant el treballador com una peça més d'un producte o amb aires de superioritat.
Un treballador tractant de tu a tu, d'igual a igual amb l'empresari.
Un treballador tractant amb menyspreu o amb manca de respecte amb l'empresari.
L'exercici o fletxes:
individu = treballador o empresari o directiu o cap
1. Si un individu et tracte amb respecte tracta'l amb respecte.
2. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, tracta'l amb respecte.
3. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, en lloc de defensar-te, defensa unes idees, valors i encara amb més motiu, si l'empresa defensa tals valors, normes, objectius.
4. Si un individu et tracte de manera injusta, qüestiona't si realment és així o bé és una percepció una mica incorrecte. Obtingues més informació sobre l'individu, sobre el context, experiències positives amb tal individu, fixa't la seva relació amb els altres, ja que d'aquesta manera podràs tenir una percepció com a mínim més rica.
5. Si un individu et tracte amb manca de respecte, respecta'l amb força i focalitza l'atenció en algun element positiu, ja que d'aquesta manera serà possible una millor relació.
6. Si algú et tracte amb manca de respecte, accepta-ho com a punt de partida i per mitjà de l'exemple demostra-li que s'ha equivocat, i en cas de necessitat expressa o defensa uns valors.
7. Si el conjunt del tons emocionals en la relació d'intercanvi amb una persona són més positius que negatius al llarg d'un cert temps, val la pena continuar la relació, si en canvi són més negatius que positius, aleshores es tracte de cercar el moment de l'adeu amb sentiment d'indiferència i mai amb sentiment d'odi. Més val complaure uns bons ideals que els capricis o interessos personals o egoistes.
Explicació:
En una relació d'intercanvi hi ha qui dóna i hi ha qui rep. Lògicament moltes vegades les relacions d'intercanvi són desiguals, per exemple la mare dóna desinteressadament al nen o la nena a canvi de res, també sol passar en el món empresarial quan el mentor ajuda al seu deixeble a desenvolupar unes determinades habilitats o posar en pràctica uns determinats coneixements, però fins i tot amb una relació una mica desigual és important mantenir el respecte i el tracte per igual per molts motius.
Primer perquè aquell qui dóna també acaba rebent encara que siguin d'altres persones. De fet, fins i tot els mestres aprenen dels alumnes, Yogui Bhajan deia que qui diu que si vols saber una cosa, estudia-la, si vols conèixer una cosa practica-la i si vols dominar una matèria ensenya-la.
A més sovint si l'empresari contracta a un treballador no és per ensenyar-li quelcom a fer, sinó perquè posi en pràctica els seus coneixements en favor de l'empresa i en moltes ocasions en coneixements que l'empresari o emprenedor no domina. Per tant, l'empresari o directiu ajuda al treballador i el treballador ajuda no només des d'un punt de vista tècnic sinó també humà a l'empresari i veure les coses d'aquesta manera ajuda a percebre a tothom amb sentiment d'igualtat i respecte. I aquest sentiment si prové de l'empresari o d'aquella persona que tingui més poder de decisió o influència, més fàcilment serà que s'accepti explicitament o implícitament en el sí de l'empresa.
En definitiva, es tracte d'ajudar-se mutuament, de donar en lloc d'esperar rebre obeint a ideals com la responsabilitat.
La clau en el verb ajudar es base en fer-ho a aquell qui necessiti, qui demani, qui sigui agraït, amb motivació i amb coneixement o domini de la matèria que un vulgui ajudar.
Per cert, el més important és ajudar-se a un mateix, a la relació amb un mateix ja que en funció de quina sigui la naturalesa d'aquesta relació també serà la que un té amb els altres. Si un es trtacte amb severitat tendirà a fer-ho amb els altres, si un es tracte amb consideració, tendirà a fer-ho amb els altres.
Salut i igualtat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)