ESQUEMA

L’esquema: Utilitza paraules clau per a descriure. El teu perfil actual. Les característiques de l’activitat que pots expressar el teu Desig de Cor. 

 El teu Perfil 

El teu Desig de Cor és ........................ 

 

Feina/es relacionades....................... 

Estudis i/o coneixements relacionats....... 

Habilitats.................................. 

Dificultats o desafiaments.................. 

Valors...................................... 

Trets positius i virtuts de caràcter........ 

Defectes o debilitats de caràcter...........

 Limitacions.................................

Entorn físic................................ 

L’activitat (feina/estudis) número 1 

 Funció o definició.......................... 

Objectius, serveis i utilitats principals... 

Tipus de problema que soluciona............. 

Tipus de necessitat que soluciona........... 

(econòmica, social, ambiental, educativa, etc.) 

Responsabilitats i tasques principals.......

Habilitats requerides....................... 

Valors requerits............................ 

Trets de comportament positius requerits.... 

Entorn físic requerit....................... 

Condicions econòmiques aproximades.......... 

Decisió Quina feina i/o estudis esculls?

Aquella feina i/o estudis que creus, sents i perceps que t’anirà millor en aquests moments i et fa sentir més tranquil perquè et permet expressar el teu Perfil de manera significativa. 

Compromís: Fes ús de breus frases 

___...En relació el meu Desig de Cor, em comprometo a: 

 ___...En relació a la feina, estudis i coneixements, em comprometo a:

 ___...En relació a les habilitats i els desafiaments o dificultats, em comprometo a:

 ___...En relació els valors, em comprometo a:

 ___...En relació als trets positius i virtuts de caràcter.

___...En relació als defectes o debilitats de caràcter, em comprometo a:

 ___...En relació al meu entorn físic de treball o activitat, em comprometo a:

 ___...En relació a les limitacions si s’escau, em comprometo a : 

 

 

Des de la meva limitació de coneixements i amb ganes d’aprendre dels millors, vull compartir una sèrie de reflexions en base el que penso, sento i he viscut sobre la relació Catalunya i Espanya que és d’una gran complexitat.

Perquè vull la independència o interdependència de Catalunya envers a Espanya?

Algunes raons són les següents:

-      -  A nivell biològic i matemàtic. La història de la matemàtica diu que els estats imperialistes tenen una durada de 550 anys. Per tant Espanya desapareix com a tal al voltant del 2029. Llavors pot haver una configuració d’estats confederals amb sobirania dels pobles ibèrics.

-      -  A nivell material i econòmic.

o    Catalunya ha patit un espoli fiscal des de fa anys.

-      -  A nivell simbòlic o emocional.

o    Catalunya no ha pogut representar la seva bandera catalana en esdeveniments esportius com un Jocs Olímpics.

-    -    A nivell social.

o    Catalunya ha estat maltractada, calumniada, explotada des dels diferents governs d’Espanya.

-   -    A nivell conceptual.

o    Catalunya necessita poder tenir llibertat en crear lleis que estableixin normes de conducta en diferents àmbits (sigui polític, econòmic, cultural, social, etc.) amb certa dependència i igual tracte amb la resta dels estats membres de la Unió Europea.

-    -  A nivell espiritual o conceptual.

o    Catalunya és una nació (té una llengua, unes costums o lleis, un territori, una història, una cultura diferenciadora de la resta de pobles i que ens fa únics amb les nostres virtuts i defectes, tot i que com és lògic poguem i de fet compartim normes i valors de convivència). Per tant en aquest sentit, la nostra aspiració d’una major llibertat és legítima.

Algunes reflexions sobre el camí cap a l’1 d’Octubre i els seus resultats.

-   -   Respecte el govern espanyol suspèn en:

o    No saber escoltar, negociar una petició legitima de Catalunya de millorar la seva relació amb Espanya des de fa molts anys.

o    No respectar un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya que reconeixia Catalunya com a nació i un millor tracte.  

o    No respectar o invalidar o no reconèixer un procés participatiu (9 N) en què es demanava als ciutadans el futur de Catalunya, valorant diferents opcions i sense que fos vinculant.

o    No saber deixar que la gent votés amb tranquil·litat un referèndum pel futur de Catalunya, amb ordres judicials que vulneren els drets humans, detencions a gent del govern català, fent mal i atermorir a la gent per prohibir que se celebrés l’acte, en definitiva fer acte de la força en lloc de la paraula.

-     -  Respecte el govern i la societat catalana.

o    La societat civil a càrrec d’uns ideòlegs creen l’ANC amb l’objectiu de donar resposta el maltracte que rep Catalunya d’Espanya d’aconseguir la independència de Catalunya i de recuperar la dignitat com a nació. S’hi suma Omnium Cultural en el moviment reivindicatiu que es tradueix en manifestacions sobre el dret a decidir el juliol del 2010 i les successives manifestacions, concentracions, v, cadenes o via catalana dels diferents 11 de setembre. Des del meu punt de vista, aquest moviment té virtuts i algun defecte.

§  Es capaç d’unir i reunir a la gent a favor al dret a decidir, a ser escoltat, per tenir un millor tracte, a contribuir a reformar i millorar la democràcia de manera cívica, pacífica i democràtica.

§  Creix el sentiment català, la seva dignitat, amor propi per la seva música, la seva llengua, els seus castells, el seu voluntariat, les seves costums i cultura per millorar la nostra nació en diferents àmbits .

§  Com aspecte negatiu. Fan créixer a la vegada el sentiment de “català emprenyat”. Amb algunes de les manifestacions del 11 de setembre, vaig observar molt bona voluntat i actitud pacífic dels manifestants (en els quals m’incloc) però que algun dels discursos (contingut i forma) dels dirigents d’entitats organitzadores destil·lava rebuig, ressentimet envers l’estat espanyol.

o    El govern català (la Generalitat) ha promogut i promou amb lleis i política la defensa dels interessos econòmics, culturals, educatius i d’altra mena per promoure el benestar social de Catalunya amb les limitacions que comporta dependre d’un Estat intervencionista com l’estat espanyol.

o    Que el govern català faci el que digui la gent, és a dir, anar a remolc de l’ANC, em sembla una mica infantil. Una cosa és ser empàtic, i compartir l’objectiu i un altra cosa és compartir les presses o en la forma de fer les coses.

o    Que el govern català aprovi una llei de referèndum i llei de transitorietat política sense un acord majoritari en el parlament de Catalunya. 72 vots a favor, 11 abstencions i cap vot de Cs, PP i PSC perquè varen sortir de l’hemicicle en forma de protesta evidencia:

§  Una manca de paciència.

§  Una certa contradicció, perquè la llei de la transitorietat política advoca que cal negociar i arribar a acords amb l’estat espanyol perquè ens delegui les competències que tenen o perquè ens posem d’acord amb alguns aspectes, i per un altra costat hi estem enfrontats.

-      -  La celebració del referèndum no ha estat ilegal des del punt de vista de la legalitat o constitució espanyola.

-      -   La celebració del referèndum ha estat legal des del punt de vista de la legalitat catalana.

-     -   S’ha produït un xoc de trens. S’ha pogut fer el referèndum i ha guanyat el SI amb una àmplia majoria, però sense pau i tranquil·litat. Era lògic i previsible. Quan dos enemics es barallen, si un no cedeix, s’acaben fent mal. Hi ha ferides obertes que caldrà curar.

-     -   El govern català no ha estat del tot estrategic. Podia haver esperat un temps per fer un referèndum, quan per exemple Podem estigués en el govern o bé tenir una aliança europea que ens permetés fer-ho amb total garanties de bon funcionament. Per aconseguir un objectiu estratègic, cal tenir la capacitat de fer una cosa, voler fer-ho i poder fer-ho. El tercer element és el que ens ha fallat una mica, hem lluitat contra un estat poderós (tenen les armes, els diners i les lleis) i hem quedat ferits.   

-       - Que ningú estigui content el dia 2 d’Octubre és que tenim un problema. Certament estic del costat dels catalans, però és molt fàcil culpar el govern espanyol i no fer autocrítica. Crec que tots hem pecat en major o menor mesura d’inflexibilitat, orgull, tossudoria, manca d’empatia i paciència. Lògicament l’estat espanyol ha pecat d’una agressivitat que han quedat retractats a Europa.

Que és important fer com a catalans a partir del 1 d’Octubre.  

-      -  Ser humils. Que les parts enfrontades vegin la realitat, les conseqüències de les decisions i que continuar amb els mateixos pensaments comporta més problemes. Cal deixar de banda l’orgull i reconèixer els propis errors i també encerts.

-   -   Saber perdonar. Les ferides estan molt obertes i caldrà temps per cicatritzar, però perdonar que no vol dir renunciar a uns ideals, és un acte que els catalans és bo que fem davant els atacs que hem rebut del govern espanyol perquè ens allibera. Això costarà perquè cal allunyar-se del paradigma del català emprenyat encara que pacífic en les manifestacions, i acostar-nos en el paradigma del català redemptor.

-       - Ser empàtics. Millor que no matem a l’enemic (ens ha ajudat a crear, forjar el sentiment català), cal escoltar-lo, convèncer-lo i enamorar-lo que una Catalunya lliure pot ser molt més cooperativa i útil amb la resta de pobles espanyols.

-     -   Ser pacients. Les presses no condueixen a bon port. Si ens falta més temps per aconseguir els objectius, caldrà saber esperar sense immobilisme i anar avançant per fer créixer el poder, la consideració i aliances necessàries.

-    -   Crear una millor consciència dins d’entitats col·lectives com l’ANC que es caracteritzi no solsament en defensar la dignitat com a poble sinó també la fraternitat entre pobles.

-      -  A nivell individual, abandonar els ressentiments, sentiments de rebuig, venjança, odi que poguem experimentar i respondre davant la injustícia, amb més justícia, davant l’odi o rebuig, amb més amor i perdó. Costa molt, però és el més important per canviar l’estat vibracional emocional individual i col·lectiu i tenir capacitat de convenciment i transformació a una millor realitat.

-       - Superar determinats tipus d’independentisme.

o    L’instintiu emocional. Que es base en termes de comoditat i rebuig.

o    L’intel·lectual. Que es base en termes de distincions i separacions.

-      -  Identificar-se amb un independentisme més evolucionat.

o    El fraternal. Que es base en la saviesa i generositat.

-     -   En termes de traducció pragmàtica, no faria una DUI perquè seria fer el contrari del que he estat comentant. M’esperaria, faria unes elecciones l’any vinent, i obriria una mesa de negociació amb l’estat espanyol i un aliat o mediador internacional amb la següent actitud i objectius:

o    Amb l’actitud de confiança, amb empatia, paciència i esperança.

o    Amb l’objectiu d’assolir la sobirania a través d’un referèndum pactat, negociat i emparat per les institucions europees respectant la veu del poble o el dret de l’autodeterminació.

o    Pactar la transicisió política cap a un Estat Republicà Català si així ho decideix la majoria.

-       - Respectar determinades lleis que transmeten autors de la filosofia perenne.

o    “Tant important és l’objectiu com la forma com ho aconseguim”. Encara que aconseguim la independència, no serem més feliços sinó hem treballat els valors de l’empatia i la confiança perquè aleshores en el moment de formar un govern català també hi haurà diferències (l’ideologia de la CUP té poc a veure amb el PdCat) i si no aprenem a gestionar els conflictes, tornarem a tenir problemes.

o    “Allò que et passa en l’exterior és un reflex de l’interior” “Tots sóm un” “Tot allò que facis en els altres, tu fas a tu”. Per tant els problemes que tenim els catalans no són solsament de fora, sinó també de dins, si els sabem gestionar internament per una qüestió d’afinitat, l’exterior s’anirà resolent.

o    “Catalunya només se salvarà si ajuda als altres”. Catalunya en el fons es caracteritza per ser solidària i altruista, i per tant cal vendre com es pot ajudar als pobles de l’estat espanyol des del respecte i la igualitat i no des de la imposició i submissió. Si es ven que una Catalunya independent pot ajudar als pobles espanyols a desenvolupar-se, aleshores les percepcions en contra nostra s’aniran transformant per bé. Que hi hagi hagut manifestacions o concentracions a Madrid i altres poblacions espanyoles a favor del dret a decidir dels catalans, vol dir que hi ha elements positius amb el que estem fent. Cal profundir i millorar.  

El dia 1 d’octubre abans d’exercir el meu dret a votar, vaig anar a missa a Santa Cristina d’Aro. El capellà ens va dir que cal fer l’esforç de pensar com pensaria Ell (el Creador) i aleshores podrem fer reajustaments, de manera com a resultat podem pensar, sentir i actuar millor. Jesús que tenia un elevat nivell de consciència i unitat i deia “estima els altres com a tu mateix” “perdona’ls per què no saben el que fan”. Si ho reflexionem i fem més cas, podrem superar obstacles i proves que vindran en els propers mesos. Per a mi és un desafiament, que val la pena assumir.

Salut i pau! 

Gerard 

13. Sobre la passió. Que t'apassiona?

Imatge: 

Una persona essent feliç servint o contribuint en el bé d'un altra (sigui un mestre, un metge, un agent comercial, un entrenador, un enginyer, un arquitecte, un advocat,un músic, etc.).

Reflexió: 

Aquest vídeo m'ha fet reflexionar i el més important qüestionar-me la meva manera de procedir.

El que et ve a dir la Terri Trespicio és que la passió no és un pla d'acció, és un sentiment que pot venir un dia i pot marxar un altra dia. També diu que no és un esport, un hobby o una feina, és una força sencera d'atenció a qualsevol cosa correcte que fa que entreguis quelcom de manera generosa. Si estàs massa ocupat buscant una passió, perdràs les oportunitats de canviar la teva vida, fins i tot de trobar el teu amor.
Diu que més que la passió guia cap a l'èxit, és l'èxit que guia cap a la passió. Anima a no esperar, a començar a fer quelcom que solucioni els teus problemes ara, a ser i sentir-se útil, perquè viure amb significat no té a veure en seguir la teva passió, sinó que la passió et segueixi a tu i només et seguirà si el teu estat d'ànim l'alimentes des de l'expressió de virtuts.

La passió, pot ser una emoció o sentiment de felicitat. També ho diuen els Grans Mestres Espirituals que si busques la felicitat fora de tu, no la trobaràs, de manera que quan t'atures, la trobes a dins teu, aleshores és quan et pots conquerir i posar a la pràctica allò que diuen "el més important no és el que et passa sinó l'actitud davant el que et passa i la teva actitud influeix en el teu sentiment i en definitiva en el teu benestar".

Interpreto que no és no serveixi el rol d'un orientador professional, un coach o un bon llibre, sinó que el més important és escoltar-se des del cor per mitjà d'una aturada, acceptar-se i treballar des de dins.
És a dir, es tracte que la persona més que buscar allò que necessita des de la separació o un sentiment de mancança que el fa sentir una mica atemorit a prendre males eleccions, es tracte d'actuar, de pensar més en el que pot donar que en el que pot rebre, a sentir passió pel que un fa donant-li un significat a través de la manifestació d'una virtut, generant més oportunitats per poder expressar-se d'aquesta manera.


No es tracte de no fer cas a l'anhel de l'ànima, sinó que es tracte que a través de l'acció generosa, la persona va avançant en la vida des del cor i la saviesa, per sentir-se més cada vegada més útil amb ell mateix i els altres.
No crec que tampoc vulgui dir que la persona ha d'escollir qualsevol feina, sinó que no cal esperar en conèixer-se completament ni tampoc conèixer sencerament una feina per prendre la decisió d'actuar.
Es refereix que cal pensar el que un pot donar a partir d'una activitat, a través de la seva interacció, en lloc d'esperar que la passió vingui de fora seu. Tot procés de reflexió i autoconeixement és important, però a partir de l'acció la persona pot aprendre més d'ella mateix i del seu entorn.

En definitiva, el subjecte pot estar condicionat per l'objecte (una feina, una relació, etc.), però també és cert que el subjecte modifica a l'objecte i si la relació o la intenció és positiva, la modificació segurament serà positiva, si en canvi hi ha por o rebuig la relació segurament s'empobrirà.

La passió és un estat que té a veure amb afinitats però també es pot crear des de la virtut com per exemple la capacitat de servir o d'alegrar-se per la satisfacció aliena. 

Per altra banda, també he escoltat un vídeo de la Laura Berman, en què diu que la satisfacció laboral no ve tant del que tu fas, sinó que ve amb el tipus de persona que et converteixes o esdevens mentre tu fas la feina i la bellesa és que la persona que esdevens és el teu jo real.
 
Exercici:

1. Recorda qualsevol moment en què estaves emocionat, entusiasmat, gaudint d'una activitat, perdent la noció del temps.
2. Recorda algun moment que t'has sentit bé, realizant una acció generosa, que t'ha fet sentir més solidari, millor persona.
3. Pensa com aplicar aquestes actituds en l'actual feina o bé en el procés de recerca de feina.
4. Associa voluntàriament aquest sentiment de gratitud i animació interior amb significat en alguna activitat o relació personal i t'adonaràs que la teva relació amb ella canviarà.
5.  Escolta la teva intuïció, el teu cor i fes cas al teu cor interiorment, l'exterior es manifestarà sigui a través d'un canvi (laboral dins la mateixa empresa, laboral en una altra empresa, relacional, etc.)

Salut

12. Sobre el treball. Combatre estones de rutina a través de l'autoobservació.

La imatge:

Una feina sigui interessant o pesada. Per exemple la construcció d'un edifici.

L'explicació:

Certament en aquesta feina, hi ha diferents tasques,com per exemple,dibuixar un plànol, comprar els materials i contracar el personal adequat per la realització de la tasca, coordinació, planificació i organització del treball i la materialització d'aquest projecte.
Primer ha d'existir la idea, l'emoció de fer una llar on les persones que hi habitin tinguin un bon espai per relaxar-se i conviure, posteriorment cal concretar-la.

En la feina, lògicament cal treballar per pensar quina és la feina que podem encaixar per ocupar un lloc de treball, és a dir que la persona tingui els coneixements, habilitats i motivacions per assumir les responsabilitats pertinents a les característiques de la feina. Certament s'aprèn fent i per tant no cal saber molt per ocupar un lloc de treball però sí una certa base.
El gaudiment a la feina és molt important pel rendiment i la salut laboral. Per altra banda, cal acceptar i comprendre que  hi ha moments de feina dura, pesada, fins i tot rutinària. En aquests moments difícils, cal la iniciativa de la persona per observar allò positiu i diferent de l'experiència de tal manera que la vegi com a nova i sentir-se renovat d'alguna manera. No és fàcil, però val la pena per escapar de la rutina que a vegades és més mental que real, i així no perdre la motivació cercant un element que faci o doti un cert sentit a l'experiència que un viu. 
Amb aixó no vull dir, que no sigui millor que en determinats moments és millor canviar de feina quan aquesta deixa de ressonar la nostra ànima. Ara bé, cal estar atent i protegir-se de sentiments negatius mancats d'esperança.Quan més calmat, positiu un se sent, més capacitat de discerniment un tindrà per fer els passos que pertoquin per millorar el seu estat actual sigui en la mateixa feina o bé en l'elecció d'una altra.

També és important ser conscient que en la feina no és tant important el resultat com el procés. Està molt bé veure la construcció i els habitatges acabats, ara bé no menys emocionant és veure com el projecte amb la col·laboració d'un equip de treball es va materialitzant i es van assolint diferentes fites.

Sigues conscient que és més important centrar-se en les qualitats que un pot desplegar que en els talents. Per exemple, un dependent o dependenta pot percebre la seva feina  una mica avorrida o rutinària perquè hi ha moltes coses que es repeteixen durant el dia. Ara bé, cada dia és diferent, hi ha persones noves que entren a la botiga, i també fins i tot la seva actitud pot ser diferent, més amable, creativa, proactiva. En definitiva, també cadascú té un cert poder per fer que la seva experiència sigui més gaudible en un moment de certa apatia mental si se sap centrar o prestar atenció en oferir un bon servei, i un tracte genuí en el client per aconseguir que se senti bé. 



L'exercici:

Recorda l'actitud a la feina en determinants moments monòtons, avorrits. Hi ha algun element que pots introduir en la teva actitud per mantenir una certa emoció positiva? Lleura aquest element i recolliràs els fruïts.

Observació i salut!

 

11. Sobre l'intercanvi. L'equilibri en la feina i en la vida en general. L'alimentació dels diferents cossos.

La imatge:

Una persona amb plena activitat i amb repòs.
Una persona rebent amor i entregant partícules d'amor.
Una persona estudiant i compartint els seus coneixements en els altres.
Una persona escoltant i elaborant música.
Una persona llegint i escrivint.

L'exercici i l'explicació:

1. Pensa en el treball i avalua de manera aproximada la dedicació que prestes en els diferents cossos.
2. Pensa en quines són les teves necessitats.
3. Pensa en els reajustaments que has de fer en la vida professional per rendir millor i estar més bé amb tu mateix.
4. Pensa en els reajustaments que has de fer en la vida no laboral per tal de compensar els dèficits d'alimentació de diferents cossos que comporta la vida laboral.

Exemple:
1. Un administrador comptable.

Conceptes previs:
actitud atenta activa: Processament, manipulació i creació d'idees, dades i eines.
actitud atenta passiva: Recepció de coneixement, idees, dades i eines.


1. cos físic passiu > cos físic actiu
(es tracte d'una feina que implica poca mobilitat corporal)

2. cos mental lògic actiu i passiu > cos mental emocional actiu i passiu
(en principi tot i que un comptable té relacions socials amb entitats bancàries, amb companys de feina, és una feina de processament, ordenació, lògica de dades que implica càlculs i interpretacions i presentació de documents per la presa de decisions de tipus financer i econòmic i per tant d'entrada la persona pren decisions de caràcter més lògic que emocional tot i que ambdós aspectes es puguin relacionar).

3. cos mental actiu i passiu a nivell concret > cos mental actiu i passiu abstracte
(en principi el treballador fa servir fets, detalls, dades, números que idees per fer la seva feina que tot i que ambdós aspectes estan relacionats).

Conclusió:
D'entrada, tenim el següent.

Aquesta persona hauria alimentat els següents cossos:
- Cos físic passiu
- Cos mental actiu i passiu concret
- Cos mental actiu i passiu lògic (potser més actiu que passiu)
Aquesta persona no hauria alimentat massa els següents cossos:
- Cos físic actiu
- Cos mental actiu i passiu abstracte
- Cos mental emocional o sentimental

Per tant, seria recomanable el següent, sigui en el seu lloc de treball en la mesura del possible o bé en la seva vida no laboral:
- Fer exercici físic o fer estiraments per alimentar el cos físic actiu.
- Escriure més interpretacions i consells sobre la situació econòmica i financera de l'empresa, per tal d'exercitar el cos mental abstracte (les idees).
- Procurar relacionar-se més amb els companys de feina, amb persones d'altres entitats per tal d'exercitar el seu cos emocional i habilitats socials.

En el cas, que el treballador es vegi limitat en trobar aquest equilibri en la feina, aleshores, ha de procurar alimentar tals cossos en la seva vida no laboral, sigui fent esport, participant en activitats socials que un li agradi, o bé llegint i escrivint.

Per altra banda, també cal afegir les següents reflexions:

1. Si un utilitza les seves habilitats en la feina, no sentirà la necessitat d'utilitzar-ne d'altres d'entrada.
2. Si un no pot utilitzar els seus punts forts en la feina, patirà de manera que seria desitjable lentament trobar una altra feina més afí i mentrestant, fer activitats en la seva vida no professional que li serveixi per fer ús de les seves habilitats.
3. Cada persona té la seva naturalesa, amb això vull dir que les necessitats per exemple esportives d'una persona varien en cada cas i per tant les reflexions mencionades a sobre, serveixen a nivell genèric.
4. La naturalesa d'una activitat influeix en els cossos en què es veu d'alguna manera obligat a alimentar.
5. Hi ha activitats que involucren un treball de varis cossos a la vegada respecte d'altres, per exemple la música.
6. Hi ha uns cossos no mencionats que són molt importants i fa referència a l'ànima i l'esperit. És recomanable activar-los dins la vida laboral com en la vida no laboral. Per exemple, tot i que l'ànima està relacionada amb activitats tals com la contemplació, adoració i oració, la persona en el seu lloc de treball pot emetre sentiments de bondat envers a l'empresa, als companys de feina, i animar-se a un mateix o bé imaginant una figura que l'inspiri a fer millor la feina.
7. Finalment, comentar que tot i que la vida professional és important, seria un error identificar-se a un mateix només en funció del seu rendiment o satisfacció en el lloc de treball. En la vida no laboral també es poden fer treballs molt interessaants i gaudibles, tot i que lògicament és preferible estar bé a la feina com a casa i en la vida en general, per mitjà de la intel·ligència, amor i treball.

Finalment és important recordar, algunes vegades durant el dia, en quins cossos ens hem alimentat massa i en quins cossos ens sentim mancats, per fer els reajustaments adequats per tornar a l'equilibri. I també pensar en termes de passivitat o activitat tal com els he descrit a sobre en el sentit, que si un està massa passiu cal reaccionar per ser més emissiu, i si un està massa actiu, també cal reconèixer la importància de descansar.


Salut i equilibri!

10. Sobre l'emprenedoria. La individualització i la sociabilització. Alguns reptes. La visió de serenitat i seguretat.

La imatge: 

L'emprenedor a l'inici de la seva activitat, envers el consolidat.

L'emprenedor quan es troba massa sol o bé acompanyat.

L'emprenedor quan destina massa temps en una àrea d'activitat en detriment d'altres envers l'emprenedor equilibrat.

L'emprenedor visionari enfornt el pràctic, el social enfront l'individual, el competitiu enfront el cooperatiu.

L'emprenedor segur, serè i focalitzat en la bona actitud envers aquell emprenedor insegur, infocalitzat i inserè.

L'emprenedor que passa de la incomoditat a la comoditat basat amb l'actitud de fe, treball i temps.


L'exercici: 

1. Escull una activitat per emprendre que t'apassioni.
2. Pregunta't quin són els indicis, o proves que aquesta idea pot agradar.
3. Planifica temps per dedicar a cada àrea (producció i innovació, comercialització, gestió, administració i sociabilització) per un període determinat.
4. Pensa quan de temps dediques en la producció, en la comercialització, administració i fes les correccions pertinents si hi ha un cert desequilibri.
5. Cerca algun col·laborador que et pugui complementar i que sobretot cregui amb el que fas.
6. Treballa amb pau d'esperit, amb integritat i humilitat.
7. Accepta la realitat sense deixar de treballar per transformar-la per bé sigui en el camp que sigui. 



L'explicació: 

Un emprenedor que vulgui treballar per ell mateix, engegant una activitat o una idea perquè sigui viable en el mercat, d'alguna manera és sinònim que s'està convertint en un empresari individual.

Una empresa normalment està organitzada per diferents àrees, i l'emprenedor sol estar especialitzat en una o poques àrees, per tant és important saber que fa bé i que no fa tant bé i bàsicament per la limitació de temps, o per manca de recursos atencionals, és preferible dedicar-se amb l'activitat principal amb cor i ànima i deixar les altres activitats a col·laboradors amb certa supervisió.  Moltes vegades l'emprenedor ha de fer de tot, i no disposa de suficients recursos per subcontractar a tercers i per tant cal ser una mica polivalent, però lògicament hi ha situacions i activitats que sense ajut extern no és possible dur a terme una activitat viable i d'aquí la importància del networking. Si un no té molt de temps en comercialitzar la idea, pot demanar ajut a gent bona comunicativament parlant perquè la promocioni si realment hi creuen, a canvi en el millor dels casos de la bona voluntat i en el pitjor dels casos amb una compensació econòmica.


Certament un emprenedor ha d'arriscar i per tant necessita tenir un mínim de recursos econòmics propis o aliens que li permetin invertir un temps, una energia per fer viable una idea en el mercat.
Per tant quan un emprenedor arrisca el que li cal sobretot és confiança. Sense confiança no es pot arriscar. Ara bé per tal de minimitzar el risc i prendre decisions el més encertades possibles és convenient combinar l'entusiasme amb la saviesa, la visió, i la disciplina metòdica de dur a terme els plans d'acció.

No n'hi ha prou en generar la idea, en crear-la i desenvolupar-la sinó també en saber acabar o finalitzar un projecte i acceptar la realitat sigui positiva o no tant positiva. Encara que el resultat sigui negatiu, l'aprenentatge del fracàs es valora molt als EEUU perquè almenys prepara a la persona a no caure en els mateixos errors. Diuen que el fracàs és la llavor dels èxits per la gent intel·ligent. Fins i tot les persones que saben mantenir-se en un bon nivell d'excel·lència es caracteritzen per autoexaminar-se solsament quan les coses van malament sinó quan van bé ja que sempre volen millorar.

Per tant el que vull dir, és el fet que un emprenedor ha de dibuixar mentalment una situació de certa comoditat, de seguretat, un espai de confiança, per poder treballar, això és bàsic d'entrada. Per altra banda, és convenient que sàpiga que fa bé i que no fa tant bé, quins són els avantatges del seu producte o servei i quines són les seves limitacions, per aleshores cercar complementarietat, sigui en forma de socis que tinguin les mateixes afinitats o objectius o bé siguin en forma de col·laboradors afins a la idea.


Al principi l'emprenedor està molt sol, però cal tenir certes habilitats socials per tal de saber connectar no només amb els clients, la qual cosa és bàsic pel funcionament de la seva empresa sinó també per identificar els col·laboradors adequats perquè la materialització de la seva idea sigui eficient.

És important també fer un exercici de fer ús dels 6 barrets per pensar (idea del gurú de la creativitat, Edward de Bono).

El blanc té a veure amb saber observar la realitat tal com és i no com un li agradaria que fos, és un barret que serveix per analitzar les dades, el que passa.

El vermell, té a veure amb el fet d'escoltar els sentiments, les emocions, i també les premonicions i intuïcions.

El negre, té a veure amb el pensament lògic negatiu, els perills i amenaces, i va bé per fer plans de contingència per si les coses no van del tot bé.

El groc, té a veure amb el pensament lògic positiu, és a dir les oportunitats lògiques de fer les coses ben fetes.

El verd, té a veure amb el pensament creatiu, el provocatiu, de veure les coses d'una manera diferent, sota unes normes paradigmàtiques noves.

El blau té a veure amb el pensament moderador, el que decideix el moment i el temps que ha de consultar en cadascun dels barrets per la bona marxa de la idea o l'activitat.

Certament en funció de la persona, hi ha barrets en què un utilitza de manera més eficient que altres, per tant no es tracte de deixar de ser com un és però si cal treballar per ser més complert per un costat i per altra banda cercar companyia complementària.
Comunicar-se sota aquest paradigma ajuda a les persones que intervenen a permetre's idees o pensaments i sentiments que moltes vegades haguèssin quedat com inhibits d'una altra manera.
Per tant, és recomanable invitar l'ús dels diferents barrets en determinats moments amb els nostres col·laboradors.
Està bé  pensar i sentir però cal actuar i no perdre's amb elucubracions excessives que serveixin d'excusa per no actuar. Està bé actuar però també sentir, entusiasmar-se i també pensar, aprendre de les lliçons i prendre les direccions adequades.

En definitiva aquesta eina dels 6 barrets per pensar, ajuda a la persona a ser més complert i competent intel·lectualment i més autoconscient i ajuda també a prendre decisions i determinacions.


Quin és el perill o error d'emprendre una idea? Segur que n'hi ha molts per alguns poden ser els següents:

- Que un emprenedor es dediqui molta estona a produir la seva idea i poc temps a comercialitzar-la.
- Que un emprenedor es dediqui molta estona a escoltar el client i comercialitzar i poc temps a atendre als seus col·laboradors o a innovar processos de producció.
- Que un emprenedor no es conegui a ell mateix, ni les seves fortaleses ni les seves limitacions.
- Que un emprenedor no desenvolupi habilitats socials.
- Enamorar-se massa d'una idea sense enamorar-se prèviament amb satisfer necessitats de les persones d'un determinat mercat.

En definitiva, el més important és que un emprenedor tingui paciència, les presses són males conselleres, cal tenir fe, esperança i capacitat de treball de manera constant si vol obtenir fruïts.

És important que visualitzi el que vol, que toqui, senti el que vol abans que es materialitzi. D'aquesta manera amb un sentit d'unitat, amb claredat mental tindrà més possibilitats que les coses vagin veient-se reflectides en la realitat.

Cal sobretot preguntar-se si allò que un visualitza està relacionat amb la seva vocació o missió, si està connectat amb el seu propòsit, és a dir amb el resultat anticipat del que esdevé a partir del que un és. 

Cal que en determinats moments de soledat, de dificultats, s'uneixi amb aquest espai, aquesta visió, que li proporcioni una seguretat, un sentiment que està acomplint en alguna àrea sense que la resta quedin perjudicades, que també siguin ateses sinó per part del emprenedor, d'algun col·laborador afí i que formi part de la ment mestre.

Amb això no vull dir que caigui en la il·lusió, en un món que poc tingui a veure amb la realitat. És recomana tenir el cap al cel i els peus a terra, per tant, l'emprenedor visionari i teòric necessita ser desafiat perquè algunes de les seves idees per petites que sigui es vegin, es materialitzin a través de l'acció, ja que d'aquesta manera se sentirà més complert i sobretot perquè coneixerà millor la veritat.

El més important és tenir la sensació que un avança, que es fa més madur, que pren millors decisions i sobretot que esdevé millor persona, més íntegre, més clar, més entusiasta, més enamorat de la vida, més savi i més servicial.

Recordar el que un pot millorar ajuda a l'emprenedor a ser humil i recordar els petits però significatius avenços ajuda a tenir confiança, convicció d'estar en el camí correcte tot i els obstacles i alguns ajustaments que hagi de fer. 

Finalment m'agradaria dir que ser emprenedor no vol dir treballar per compte propi necessàriament, també pot voler dir, tenir iniciativa, emprendre una idea sigui en un estat o altra a nivell laboral com no laboral.

Equilibri, risc, seguretat, confiança, humilitat, col·laboració!

9. Sobre la fidelització a clients. La sostenibilitat en la pesca.

La imatge: 

Uns pescadors que pesquen diferents tipus de peixos en xarxa en una determinada zona.

Poden pescar tant que el nivell de reproducció sigui més baix que el nivell de captura, de manera que les espècies, diferents tipus de peixos s'extingeixin.

Poden pescar de manera sostenible de manera que el nivell de reproducció sigui igual o superior al nivell de captura, fins el punt que si pesquen massa tornen els peixos a l'aigua.

L'exercici: 

Algunes reflexions a tenir en compte: 
 
1. Pensa que tens per oferir a partir del que sap fer bé, dels teus talents traduïts en una obra, treball i servei.
2. Pensa a qui li pot interessar no tant per satisfer els capricis dels altres sinó determinades necessitats siguin materials com espirituals de manera que els teus serveis i productes utilitzats amb mesura i devoció els ajudi a evolucionar i a millorar-se.
3. Quan negociïs el preu, les condicions d'un producte o servei, tingues clar el que no vols cedir (allò que és important, el cor del teu servei) i el que pots cedir (allò que és secundari).
4. Assegura't un acord entre les parts, de manera que ambdós parts estiguin contents en part, de manera que hi hagi possibilitats que es produeixin nous acords, en definitiva que hi hagi confiança entre les parts, que la professionalitat sigui més que manifestada, demostrada.
5. I sobretot escolta, ja que pots aprendre. A vegades els comerciants estan massa enamorats de les seves obres que no saben escoltar el que necessiten realment als seus clients. Per tant a vegades és convenient fer certes renúncies per arribar el que vol la gent i estar content per això, ja que més val arribar a una certa connexió que solsament una connexió interior però no exterior la qual cosa comportaria la manca de sostenibilitat del negoci, obra, producte o servei.
6. Innova, millora, escolta't i escolta, inspira't, adapta't, perfecciona't i imitar els bons models.

 


L'explicació: 

Parts intervinents:

Client: Peixos que viuen, s'alimenten del plancton i dels esquers, se sacrifiquen o fan cessions però se sostenen i evolucionen.
Comerciant o venedor: Pescadors que pesquen amb seny, assegurant-se la sostenibilitat de l'espècie, amb mesura, amb agraïment per alimentar-se i alimentar a la població.

La relació amb el client és un intercanvi i aquest cal cuidar-lo en un entorn molt competitiu.
Per tant és important assegurar-se que la relació sigui beneficiosa per les parts en bona mesura.
En una relació d'intercanvi un dóna un producte o servei a canvi d'una retribució econòmica i/o un altra servei o producte.

Si fem com els primers pescadors que només es preocupen d'obtenir la màxima quantitat possible en el curt termini sense tenir en compte les conseqüències de les accions en el mig i llarg termini, hi ha el perill que la cobdícia d'avui signifiqui gana per demà, si l'espècie s'extingeix per sobreexplotació.  

En canvi, en la segona opció, que és més intel·ligent, els pescadors tenen en compte les conseqüències de les accions més enllà del moment present, de manera que pesquen assegurant-se que el nivell de captura deixi un nivell de població adequat per la seva reproducció i supervivència.

Per tant, com a productors i venedors de béns i serveis cal tenir en compte vàries coses:

1. Saber identificar el que li agrada, el que necessita el nostre client potencial.
Posar l'esquer adequat en l'ham perquè atraigui l'atenció dels peixos.
2.  Saber col·locar-se en el lloc adequat.
Saber col·locar la xarxa en una zona propera a la zona que habiten.
3. No voler vendre ni poc ni massa. Estar més interessat que ens compri que nosaltres vendre.
Saber col·locar una xarxa d'unes dimensions adequades.
4. Saber escoltar el client, i donar-li el temps que requereix ni massa temps ni massa poc.
Col·locar la xarxa durant un temps determinat.
5.  Saber fer reajustaments i cessions.
Si s'ha pescat en excés, cal tornar una determinada quantitat de peix a l'aigua per assegurar la seva sostenibilitat i reproducció com espècie.
6. Saber fer reajustaments de producte o servei, si ja no interessa el que li oferim.
Cal canviar el tipus d'esquer si ja no és prou agradable i atractiu pels peixos.
7. Fixar-se i assegurar-se que els beneficis de l'activitat siguin més positives que negatives.
Vendre peix per alimentar la població, donar energia a la població i procurar pescar en aigues el menys contaminant possible en la mesura del possible o com a mínim treballar per incrementar la descontaminació de la zona. Es tracte en definitiva, dedicar-se a una activitat que vagi més bé per la salut que malament en general per la població.  
8. Saber tancar l'activitat si no hi ha demanda.
Tancar l'activitat econòmica i dedicar-se a una altra cosa si no hi ha demanda, si l'activitat econòmica ja no és viable o senzillament l'activitat no és socialment acceptat o considerat com a justa per una majoria.
9. Aprendre a innovar i dedicar-se a una altra activitat que cada vegada sigui més noble, justa, i positiva que negativa, i injusta. Es tracte de dedicar l'energia i l'atenció en beneficiar a la població en la mesura del possible, perquè la societat evolucioni no només físicament, sinó també mentalment, sentimentalment i espiritualment o moralment.