La meva llista de blogs

dilluns, 3 de juny del 2013

10. Sobre l'emprenedoria. La individualització i la sociabilització. Alguns reptes. La visió de serenitat i seguretat.

La imatge: 

L'emprenedor a l'inici de la seva activitat, envers el consolidat.

L'emprenedor quan es troba massa sol o bé acompanyat.

L'emprenedor quan destina massa temps en una àrea d'activitat en detriment d'altres envers l'emprenedor equilibrat.

L'emprenedor visionari enfornt el pràctic, el social enfront l'individual, el competitiu enfront el cooperatiu.

L'emprenedor segur, serè i focalitzat en la bona actitud envers aquell emprenedor insegur, infocalitzat i inserè.

L'emprenedor que passa de la incomoditat a la comoditat basat amb l'actitud de fe, treball i temps.


L'exercici: 

1. Escull una activitat per emprendre que t'apassioni.
2. Pregunta't quin són els indicis, o proves que aquesta idea pot agradar.
3. Planifica temps per dedicar a cada àrea (producció i innovació, comercialització, gestió, administració i sociabilització) per un període determinat.
4. Pensa quan de temps dediques en la producció, en la comercialització, administració i fes les correccions pertinents si hi ha un cert desequilibri.
5. Cerca algun col·laborador que et pugui complementar i que sobretot cregui amb el que fas.
6. Treballa amb pau d'esperit, amb integritat i humilitat.
7. Accepta la realitat sense deixar de treballar per transformar-la per bé sigui en el camp que sigui. 



L'explicació: 

Un emprenedor que vulgui treballar per ell mateix, engegant una activitat o una idea perquè sigui viable en el mercat, d'alguna manera és sinònim que s'està convertint en un empresari individual.

Una empresa normalment està organitzada per diferents àrees, i l'emprenedor sol estar especialitzat en una o poques àrees, per tant és important saber que fa bé i que no fa tant bé i bàsicament per la limitació de temps, o per manca de recursos atencionals, és preferible dedicar-se amb l'activitat principal amb cor i ànima i deixar les altres activitats a col·laboradors amb certa supervisió.  Moltes vegades l'emprenedor ha de fer de tot, i no disposa de suficients recursos per subcontractar a tercers i per tant cal ser una mica polivalent, però lògicament hi ha situacions i activitats que sense ajut extern no és possible dur a terme una activitat viable i d'aquí la importància del networking. Si un no té molt de temps en comercialitzar la idea, pot demanar ajut a gent bona comunicativament parlant perquè la promocioni si realment hi creuen, a canvi en el millor dels casos de la bona voluntat i en el pitjor dels casos amb una compensació econòmica.


Certament un emprenedor ha d'arriscar i per tant necessita tenir un mínim de recursos econòmics propis o aliens que li permetin invertir un temps, una energia per fer viable una idea en el mercat.
Per tant quan un emprenedor arrisca el que li cal sobretot és confiança. Sense confiança no es pot arriscar. Ara bé per tal de minimitzar el risc i prendre decisions el més encertades possibles és convenient combinar l'entusiasme amb la saviesa, la visió, i la disciplina metòdica de dur a terme els plans d'acció.

No n'hi ha prou en generar la idea, en crear-la i desenvolupar-la sinó també en saber acabar o finalitzar un projecte i acceptar la realitat sigui positiva o no tant positiva. Encara que el resultat sigui negatiu, l'aprenentatge del fracàs es valora molt als EEUU perquè almenys prepara a la persona a no caure en els mateixos errors. Diuen que el fracàs és la llavor dels èxits per la gent intel·ligent. Fins i tot les persones que saben mantenir-se en un bon nivell d'excel·lència es caracteritzen per autoexaminar-se solsament quan les coses van malament sinó quan van bé ja que sempre volen millorar.

Per tant el que vull dir, és el fet que un emprenedor ha de dibuixar mentalment una situació de certa comoditat, de seguretat, un espai de confiança, per poder treballar, això és bàsic d'entrada. Per altra banda, és convenient que sàpiga que fa bé i que no fa tant bé, quins són els avantatges del seu producte o servei i quines són les seves limitacions, per aleshores cercar complementarietat, sigui en forma de socis que tinguin les mateixes afinitats o objectius o bé siguin en forma de col·laboradors afins a la idea.


Al principi l'emprenedor està molt sol, però cal tenir certes habilitats socials per tal de saber connectar no només amb els clients, la qual cosa és bàsic pel funcionament de la seva empresa sinó també per identificar els col·laboradors adequats perquè la materialització de la seva idea sigui eficient.

És important també fer un exercici de fer ús dels 6 barrets per pensar (idea del gurú de la creativitat, Edward de Bono).

El blanc té a veure amb saber observar la realitat tal com és i no com un li agradaria que fos, és un barret que serveix per analitzar les dades, el que passa.

El vermell, té a veure amb el fet d'escoltar els sentiments, les emocions, i també les premonicions i intuïcions.

El negre, té a veure amb el pensament lògic negatiu, els perills i amenaces, i va bé per fer plans de contingència per si les coses no van del tot bé.

El groc, té a veure amb el pensament lògic positiu, és a dir les oportunitats lògiques de fer les coses ben fetes.

El verd, té a veure amb el pensament creatiu, el provocatiu, de veure les coses d'una manera diferent, sota unes normes paradigmàtiques noves.

El blau té a veure amb el pensament moderador, el que decideix el moment i el temps que ha de consultar en cadascun dels barrets per la bona marxa de la idea o l'activitat.

Certament en funció de la persona, hi ha barrets en què un utilitza de manera més eficient que altres, per tant no es tracte de deixar de ser com un és però si cal treballar per ser més complert per un costat i per altra banda cercar companyia complementària.
Comunicar-se sota aquest paradigma ajuda a les persones que intervenen a permetre's idees o pensaments i sentiments que moltes vegades haguèssin quedat com inhibits d'una altra manera.
Per tant, és recomanable invitar l'ús dels diferents barrets en determinats moments amb els nostres col·laboradors.
Està bé  pensar i sentir però cal actuar i no perdre's amb elucubracions excessives que serveixin d'excusa per no actuar. Està bé actuar però també sentir, entusiasmar-se i també pensar, aprendre de les lliçons i prendre les direccions adequades.

En definitiva aquesta eina dels 6 barrets per pensar, ajuda a la persona a ser més complert i competent intel·lectualment i més autoconscient i ajuda també a prendre decisions i determinacions.


Quin és el perill o error d'emprendre una idea? Segur que n'hi ha molts per alguns poden ser els següents:

- Que un emprenedor es dediqui molta estona a produir la seva idea i poc temps a comercialitzar-la.
- Que un emprenedor es dediqui molta estona a escoltar el client i comercialitzar i poc temps a atendre als seus col·laboradors o a innovar processos de producció.
- Que un emprenedor no es conegui a ell mateix, ni les seves fortaleses ni les seves limitacions.
- Que un emprenedor no desenvolupi habilitats socials.
- Enamorar-se massa d'una idea sense enamorar-se prèviament amb satisfer necessitats de les persones d'un determinat mercat.

En definitiva, el més important és que un emprenedor tingui paciència, les presses són males conselleres, cal tenir fe, esperança i capacitat de treball de manera constant si vol obtenir fruïts.

És important que visualitzi el que vol, que toqui, senti el que vol abans que es materialitzi. D'aquesta manera amb un sentit d'unitat, amb claredat mental tindrà més possibilitats que les coses vagin veient-se reflectides en la realitat.

Cal sobretot preguntar-se si allò que un visualitza està relacionat amb la seva vocació o missió, si està connectat amb el seu propòsit, és a dir amb el resultat anticipat del que esdevé a partir del que un és. 

Cal que en determinats moments de soledat, de dificultats, s'uneixi amb aquest espai, aquesta visió, que li proporcioni una seguretat, un sentiment que està acomplint en alguna àrea sense que la resta quedin perjudicades, que també siguin ateses sinó per part del emprenedor, d'algun col·laborador afí i que formi part de la ment mestre.

Amb això no vull dir que caigui en la il·lusió, en un món que poc tingui a veure amb la realitat. És recomana tenir el cap al cel i els peus a terra, per tant, l'emprenedor visionari i teòric necessita ser desafiat perquè algunes de les seves idees per petites que sigui es vegin, es materialitzin a través de l'acció, ja que d'aquesta manera se sentirà més complert i sobretot perquè coneixerà millor la veritat.

El més important és tenir la sensació que un avança, que es fa més madur, que pren millors decisions i sobretot que esdevé millor persona, més íntegre, més clar, més entusiasta, més enamorat de la vida, més savi i més servicial.

Recordar el que un pot millorar ajuda a l'emprenedor a ser humil i recordar els petits però significatius avenços ajuda a tenir confiança, convicció d'estar en el camí correcte tot i els obstacles i alguns ajustaments que hagi de fer. 

Finalment m'agradaria dir que ser emprenedor no vol dir treballar per compte propi necessàriament, també pot voler dir, tenir iniciativa, emprendre una idea sigui en un estat o altra a nivell laboral com no laboral.

Equilibri, risc, seguretat, confiança, humilitat, col·laboració!








dissabte, 18 de maig del 2013

9. Sobre la fidelització a clients. La sostenibilitat en la pesca.

La imatge: 

Uns pescadors que pesquen diferents tipus de peixos en xarxa en una determinada zona.

Poden pescar tant que el nivell de reproducció sigui més baix que el nivell de captura, de manera que les espècies, diferents tipus de peixos s'extingeixin.

Poden pescar de manera sostenible de manera que el nivell de reproducció sigui igual o superior al nivell de captura, fins el punt que si pesquen massa tornen els peixos a l'aigua.

L'exercici: 

Algunes reflexions a tenir en compte: 
 
1. Pensa que tens per oferir a partir del que sap fer bé, dels teus talents traduïts en una obra, treball i servei.
2. Pensa a qui li pot interessar no tant per satisfer els capricis dels altres sinó determinades necessitats siguin materials com espirituals de manera que els teus serveis i productes utilitzats amb mesura i devoció els ajudi a evolucionar i a millorar-se.
3. Quan negociïs el preu, les condicions d'un producte o servei, tingues clar el que no vols cedir (allò que és important, el cor del teu servei) i el que pots cedir (allò que és secundari).
4. Assegura't un acord entre les parts, de manera que ambdós parts estiguin contents en part, de manera que hi hagi possibilitats que es produeixin nous acords, en definitiva que hi hagi confiança entre les parts, que la professionalitat sigui més que manifestada, demostrada.
5. I sobretot escolta, ja que pots aprendre. A vegades els comerciants estan massa enamorats de les seves obres que no saben escoltar el que necessiten realment als seus clients. Per tant a vegades és convenient fer certes renúncies per arribar el que vol la gent i estar content per això, ja que més val arribar a una certa connexió que solsament una connexió interior però no exterior la qual cosa comportaria la manca de sostenibilitat del negoci, obra, producte o servei.
6. Innova, millora, escolta't i escolta, inspira't, adapta't, perfecciona't i imitar els bons models.

 


L'explicació: 

Parts intervinents:

Client: Peixos que viuen, s'alimenten del plancton i dels esquers, se sacrifiquen o fan cessions però se sostenen i evolucionen.
Comerciant o venedor: Pescadors que pesquen amb seny, assegurant-se la sostenibilitat de l'espècie, amb mesura, amb agraïment per alimentar-se i alimentar a la població.

La relació amb el client és un intercanvi i aquest cal cuidar-lo en un entorn molt competitiu.
Per tant és important assegurar-se que la relació sigui beneficiosa per les parts en bona mesura.
En una relació d'intercanvi un dóna un producte o servei a canvi d'una retribució econòmica i/o un altra servei o producte.

Si fem com els primers pescadors que només es preocupen d'obtenir la màxima quantitat possible en el curt termini sense tenir en compte les conseqüències de les accions en el mig i llarg termini, hi ha el perill que la cobdícia d'avui signifiqui gana per demà, si l'espècie s'extingeix per sobreexplotació.  

En canvi, en la segona opció, que és més intel·ligent, els pescadors tenen en compte les conseqüències de les accions més enllà del moment present, de manera que pesquen assegurant-se que el nivell de captura deixi un nivell de població adequat per la seva reproducció i supervivència.

Per tant, com a productors i venedors de béns i serveis cal tenir en compte vàries coses:

1. Saber identificar el que li agrada, el que necessita el nostre client potencial.
Posar l'esquer adequat en l'ham perquè atraigui l'atenció dels peixos.
2.  Saber col·locar-se en el lloc adequat.
Saber col·locar la xarxa en una zona propera a la zona que habiten.
3. No voler vendre ni poc ni massa. Estar més interessat que ens compri que nosaltres vendre.
Saber col·locar una xarxa d'unes dimensions adequades.
4. Saber escoltar el client, i donar-li el temps que requereix ni massa temps ni massa poc.
Col·locar la xarxa durant un temps determinat.
5.  Saber fer reajustaments i cessions.
Si s'ha pescat en excés, cal tornar una determinada quantitat de peix a l'aigua per assegurar la seva sostenibilitat i reproducció com espècie.
6. Saber fer reajustaments de producte o servei, si ja no interessa el que li oferim.
Cal canviar el tipus d'esquer si ja no és prou agradable i atractiu pels peixos.
7. Fixar-se i assegurar-se que els beneficis de l'activitat siguin més positives que negatives.
Vendre peix per alimentar la població, donar energia a la població i procurar pescar en aigues el menys contaminant possible en la mesura del possible o com a mínim treballar per incrementar la descontaminació de la zona. Es tracte en definitiva, dedicar-se a una activitat que vagi més bé per la salut que malament en general per la població.  
8. Saber tancar l'activitat si no hi ha demanda.
Tancar l'activitat econòmica i dedicar-se a una altra cosa si no hi ha demanda, si l'activitat econòmica ja no és viable o senzillament l'activitat no és socialment acceptat o considerat com a justa per una majoria.
9. Aprendre a innovar i dedicar-se a una altra activitat que cada vegada sigui més noble, justa, i positiva que negativa, i injusta. Es tracte de dedicar l'energia i l'atenció en beneficiar a la població en la mesura del possible, perquè la societat evolucioni no només físicament, sinó també mentalment, sentimentalment i espiritualment o moralment. 








 





diumenge, 3 de març del 2013

8. Tipus d'emprenedor. Quin tipus d'emprenedor portes a dins?

La imatge: 

Un emprenedor del tipus que sigui:

Esportista, músic, científic, administrador, venedor o promotor, mestre, infermer, metge, mecànic, escriptor, etc.

L'exercici: 

Quin tipus d'emprenedor et sents més identificat?
Que fas per expressar-te tal com ets, potenciant el que tens a dins, sense cap mena d'afany per impressionar?

L'explicació: 

Primer de tot, comentar el fet que davant el context socioeconòmic, és normal que s'estigui potenciant la figura del emprenedor. Em venen al cap algunes reflexions al respecte.

La definició d'emprenedor que tothom d'entrada sol imaginar, és el de la persona que té una idea, que sap posar-la en pràctica i sobretot vendre-la amb èxit. És a dir per persones que conscient o inconscientment es mouen defensant valors tals com el prestigi econòmic, la capacitat d'influència a un públic objectiu i de promoure idees pròpies o d'altres persones o institucions.



És Amb això vull dir que no tothom té les qualitats d'emprenedor clàssic.
En canvi, si entenem una persona emprenedora amb un concepte o una definició més global, per exemple, una persona amb iniciativa, amb idees, i amb capacitat de treball per dur-les a la pràctica en els propis termes i amb fe, optimisme i certa valentia, crec que d'alguna manera tothom és potencialment emprenedor. Perquè? Perquè tothom té idees, i tothom d'alguna manera més o menys encertada, pot dur-les a terme en la mesura que treballi amb direcció, motivació i disciplina, sigui en el camp que sigui.

Per tant, el que és important és identificar els punts forts i dèbils de cadascú i aleshores d'alguna manera subjectar-se, cooperar a partir d'aliances intel·ligents que permetin que les bones idees es posin a la pràctica.

Per exemple, un bon músic o compositor que vol que la seva música es pugui mostrar a dalt de l'escenari, necessitarà ajut. Certament que el treball artístic és importantíssim, ara bé no menys important és el fet que necessitarà d'altres músics, necessitarà el recolzament d'una persona dins del grup que tingui habilitats socials i comunicatives per identificar un segment de la població potencialment afí a la seva música i per tal de connectar-hi i fidelitzar-lo. No hi ha res que sigui fàcil, ara bé el treball en equip, amb bon autoconeixement, i un aprofitament de les qualitats de cadascú pot proporcionar molts bons rendiments.

Per identificar el tipus d'emprenedor que cadascú porta a dins i per tant d'alguna manera l'aportació singular que pot aportar a la societat, especialment aquella que li sigui més afí, és important l'autoconeixement, però sobretot preguntar-se el tipus d'activitat que un se sent motivat, apassionat de fer. Ja se sap, si una persona li agrada el que fa, practica amb més constància de manera que obté una major habilitat en el transcurs del temps i és més fàcil que destaqui en la seva àrea d'activitat.

Hi ha moltes eines d'autoconeixement. Avui mencionaré alguns trets bàsics dels codis professionals de Holland, que pot ajudar a identificar el tipus d'emprenedor que cadascú porta a dins. Mencionar que segurament dels 6 tipus, és molt probable que ens sentm identificats amb 2 d'ells en bona mesura.

El perfil realista: 

Els valors i trets associats amb aquest perfil són els següents: pràctic, tenaç físicament, natural, persistent, creatiu, reservat, realista i genuí.
Feines o professions que encarnen en bona mesura aquest perfil, serien per exemple la del reparador mecànic, electricista, el conductor o pilot d'avió, camió, ambulància o embarcació, tècnic d'equipament de so i il·luminació, etc.
En definitiva es tracte de feines que tenen com a factor comú denominador, fer quelcom amb els 5 sentits, especialment amb les mans, que requereixi persistència física, i creativitat pràtica i utilitària a nivell material i tecnològic.

El perfil científic: 

Els valors i trets associats amb aquest perfil són els següents: intel·lectual, curiós, creatiu, reservat, innovador, teòric, metòdic, critic, observador, investigador i independent.
Feines o professions que encarnen en bona mesura aquest perfil, serien per exemple la del fisic, metereòleg, veterinari, metge (cardiòleg, neuròleg, etc.), biòleg, enginyer (mecànic, químic, informàtic, etc.), psicòleg experimental, etc.
En definitiva es tracte de feines que tenen com a factor denominador comú en força mesura, l'estudi, anàlisi d'una realitat complexa, per descobrir lleis, normes, característiques, que expliquen el funcionament de la matèria per aleshores fer un tractament davant les problemàtiques, inquietuds i necessitats que existeixin.

El perfil artístic: 

Els valors i trets associats amb aquest perfil són els següents: independent, creatiu, sensible, intuïtiu, complicat, idealista, flexible, innovador, obert, impulsiu i original.
Feines o professions que encarnen en bona mesura aquest perfil, serien per exemple la del dibuixant de còmics, dissenyador gràfic, novel·lista, poeta, músic, actor, guionista de cinema, arquitecte, etc.
En definitiva es tracte de feines que tenen com a factor denominador comú en força mesura, l'experimentació de creació lliure d'idees i d'accions concretes on hi hagi un cert espai per la improvisació i obertura de possibilitats.

El perfil social: 

Els valors i trets associats amb aquest perfil són els següents: comprensiu, sociable, servicial, responsable, cooperatiu, agradable i pacient.
Feines o professions que encarnen en bona mesura aquest perfil, serien per exemple la de la infermera, dietista, psicòloga clínica, preparador físic, mestre, mosso d'esquadra, tècnic de selecció de persones, etc.
En definitiva es tracte de feines que tenen com a factor denominador comú en força mesura, el tracte amb les persones, la necessitat de fer ús d'habilitats socials i comunicatives, i algunes qualitats tals com l'empatia, l'esperit de servei o recolzament sigui d'un tipus pràctic com per exemple logístic com d'un tipus més abstracte com per exemple de recolzament psicològic.

El perfil emprenedor: 

Aquest perfil tractaria del concepte d'emprenedor amb el seu sentit més clàssic, o típic del terme.
Els valors i trets associats amb aquest perfil són els següents: audaç, enèrgic, extravertit, iniciador, entusiasta, autoconfiat, aventurer, optimista, enginyós, influent.
Feines o professions que encarnen en bona mesura aquest perfil, serien per exemple la del venedor (electrodomèstics, aparells de música, lloguer de vehicles, productes de seguretat, etc.), broker, advocat, director comercial, director d'un negoci, etc.
En definitiva es tracte de feines que tenen com a factor denominador comú en força mesura, la necessitat de promoure idees, productes, esdeveniments, que requereixin habilitats tals com capacitat de persuasió, influència, entusiasme i iniciativa.

El perfil convencional: 

Els valors i trets associats amb aquest perfil són els següents: persistent, perseverant, atent, observador, disciplinat, obedient, conservador, ordenat, sistemàtic, segur, estable, considerat, realista i pràctic.
Feines o professions que encarnen en bona mesura aquest perfil serien per exemple la del comptable, encarregat de producció, inspector de la construcció, inspector de qualitat de productes, secretari, oficinista o administratiu, tècnic en seguretat de computadores, etc.
En definitiva, es tracte de feines que tenen com a factor denominador comú en força mesura, la necessitat de fer una feina meticulosa, amb capacitat d'observar detalls importants en les operacions, la de persistir en el seguiment de procediments de treball establert pel bon funcionament d'un sistema, entre altres.

En definitiva, cal dir que més que perfils són entorns professionals on les persones en funció del seu perfil no necessàriament experiència si senten més o menys còmodes. Es tracte de donar-nos un cop de mà a que descobrim quins entorns, valors associats i tasques sentim aquella guspira d'energia positiva o entusiasme que fa que la persona se senti motivada a repetir i millorar i actualitzar una determinada acció i per tant expressar un tarannà determinat d'emprenedor.


Finalment m'agradaria comentar que algunes de les qualitats mencionades associades en cadascun dels perfils o entorns laborals, és convenient descobrir-les, potenciar-les especialment si venen de dins i sobretot posar-les al servei d'una societat més justa i bondadosa.

Salut i emprenedoria! 

























dissabte, 26 de gener del 2013

7. Sobre la transformació. Com sortir de la roda, el peix es mossega la cua, per exemple una situació d'atur.

La imatge:

El peix que es mossega la cua. Com sortir d'aquesta roda? Dirigint el cap a la llum i creant un sentiment d'abundància en lloc de mancança. Cal recordar que tots venim del amor.

L'exercici:

1. Identifica una situació, una relació, etc. que t'entristeixi o et provoqui sofriment.

2. Pensa en tres actituds.
a. Rebutjar-la.
b. Desitjar una situació millor.
c. Acceptar-la

3. Escull la tercera, si vols.

4. Pensa en tres activitats.

a. No fer res i recrear-s'hi en aquest sentiment de tristesa.
b. Desitjar una situació millor sense assumir la responsabilitat de pagar quelcom a canvi.
c. Accepta la situació dífícil com a punt de partida, focalitzar l'atenció amb un objectiu i desig just que la millori i sigui factible, i treballar o pagar quelcom per aconseguir-ho (en forma de bons sentiments, de la visualització, l'estudi, treball, etc.)

5.Pots escullir la tercera opció que implica el compromís de treballar en una direcció, en una actitud positiva i pacient i amb disciplina i voluntat, i confiança que amb el treball per petit que sigui ja que donarà un resultat.

L'explicació:

- Si un està trist perquè es troba a l'atur, tindrà menys possibilitats que trobi una feina.
- Quan una persona veu que no li surten les coses, creu que ha de continuar actuant, es tensa i aleshores les coses empitjoren.
- Quan una persona té gana, i hi pensa, aleshores encara en té més.
- Una persona que està trista aleshores capta allò extern seu sigui una situació, una persona, un objecte qualsevol qualitat que d'alguna manera sintonitzi amb aquest estat de tristesa per ser coherent amb ell mateix, i aleshores és clar les coses només poden que empitjorar.
- Recrear-se en un problema, en cercar la solució amb la mateixa actitud, sota el mateix paradigma en què d'alguna manera la propiciat, es fer el problema més gran.
- LLuitar contra el mal amb les mateixes armes, és a dir, tractant d'eliminar-lo, aleshores un s'auto-elimina, aleshores un dóna força el mal i mai el pot vèncer.

Per canviar l'actitud, es pot fer el següent:
- Estar en un estat d'alerta passiva, i escoltar el cor, és a dir de la intuïció i que varem ser concebuts per amor.
- Canviar el paradigma de la mancança pel paradigma de l'abundància i agraïment siguin quines siguin les situacions que ens trobem i això serà possible en el moment que la persona trobi elements per créixer en la manera de pensar, sentir i actuar de manera decidida, convincent, justa, entusiasta, pura i valenta.

La conseqüència implica deixar d'actuar de la manera com ho feiem, abandonar patrons de comportament que ens abocaven al fracàs rere fracàs, fer silenci i aleshores de manera natural poc a poc la persona anirà trobant les solucions a la seva manera.

D'aquesta manera la persona anirà esdevenint amo i senyor del seu destí i futur o com a mínim un millor intèrpret i per tant es convertirà amb una persona més serena.

Per exemple, amb aquesta actitud, la persona té més possibilitats d'estar trista a alegre tot i que estigui a l'atur i de convertir el problema en una oportunitat per treure el màxim del seu potencial com aquell ciclista que treu forces de no se sap a on en un port de primera categoria i amb molts kilòmetres a les cames. D'aquesta manera, és a dir assumint en part la responsabilitat de la seva situació i creure amb les seves possibilitats, estarà creant les condicions per obtenir una ocupabilitat. 

El dolor farà que tingui molèsties siguin físiques, mentals o emocionals, però en lloc de recrear-s'hi, les observarà amb equanimitat, focalitzant l'atenció en el treball, en els petits assoliments, reduint un cert sofriment amb esperança, renovant el seu esperit, amb la ment focalitzada en l'ocupació en lloc de la preocupació i desdramatitzant la seva situació, essent sincer que hi ha molta altra gent amb pitjors condicions.  En definitiva, una persona que sap sortir de la roda "el peix es mossega la cua", sent la vida, li dóna un sentit per petit que sigui, ja que va en la direcció i sobretot actitud adequada. S'identifica amb el bé, acceptant la seva situació com a punt de partida i amb fe, esperança i coratja per millorar l'actitud interior i aleshores l'exterior tard o d'hora es manifestarà amb un certa afinitat amb tal actitud interior.


En definitiva se surt de la roda, és a dir el peix s'allibera quan en lloc de mossegar-se la cua, la belluga, ja que gràcies el moviment, el cap es dirigeix en la llum. 

Gràcies.

dilluns, 7 de gener del 2013

6. Sobre l'automotivació. La persona entusiasta.

La imatge: 

La persona entusiasta amb la seva professió, que dóna significat el que fa enfront a la persona desanimada o paralitzada.

L'exercici: 

1. Estàs realitzant una activitat i et sents una mica desmotivat, desanimat.
2. Observa aquest sentiment i reacciona.
3. Posa l'atenció en un element positiu d'aquella activitat. Pregunta't de quina manera encara que sigui a petita escala aquesta activitat que faig em va bé pel desenvolupament individual i col·lectiu? Quin valor estic manifestant? Quina habilitat o talent estic treballant o aprenent? Quina actitud estic forjant?
4. Observa el sentiment associat amb aquesta nova mirada.
5. Alimenta aquesta actitud a través de canvis externs els que es puguin i sobretot interns.
6. Estigues content per haver treballat i millora't en l'art de l'automotivació i estigues una mica insatisfet pel molt que encara pots millorar.



L'explicació:

Certament hi ha condicions externes que ajuden a l'individu a sentir-se més ben adaptat en la societat i a sentir-se millor. A vegades s'ha treballat aquestes condicions i a vegades se'ls ha trobat. Per exemple un comercial sigui de productes farmacèutics o d'assegurances vàries, pot estar motivat en la mesura que pot fer ús de les seves habilitats d'expedició, promoció siguin més innates o més apreses, en la mesura que pot posar a la pràctica els seus coneixements tècnics sobre la matèria, o bé expressar valors com la llibertat d'acció o espontaneïtat. Ara bé, si aquesta persona no té un perfil comercial, no valora excessivament l'espontaneïtat, té habilitats informacionals però no tant comercials, aleshores si no obté bons resultats es pot desmotivar. De fet, el problema en aquest cas no seria els resultats sinó que el seu perfil no quadra amb els requeriments del lloc de treball. Per tant aquesta persona en lloc de mirar cap enfora, seria bo que mirés cap a dins i aleshores procurar o bé formar-se per sentir-se bé en la figura de comercial o bé canviar de feina. A vegades cal ser honest i ser conscient que no tothom serveix per a tot.

Certament no sempre hi ha correspondència linial ni immediata entre el treball i els resultats , i aquests últims també depenen de factors externs  que no són controlables, però el que es tracte és que l'individu, en lloc de mantenir-se immòbil, actuï ja que sí té cert poder sobre els factors controlables i per tant de canviar quelcom la seva situació. Si aquest treballador davant els nos que rep en la seva feina, manté una actitud desencoratjadora, li passa el que s'anomena "el peix es mossega la cua". Per trencar aquesta dinàmica negativa, cal ser honest amb un mateix, veure les causes dels problemes i aleshores adonar-se fins a quin punt pot canviar la situació, provar-ho i fer-ho. Si es tracte que necessita d'un curs de formació, que el faci, que es tracte de practicar tècniques de relaxació i acceptació d'una realitat competitiva que les practiqui, que realment no és el perfil adequat, que marxi, deixi pas a un altra i cerqui o descobreixo aquella activitat que se sembli més la seva vocació. En definitiva, no es tracte d'estar massa temps en un estat de preocupació, tensió o estrès o autoculpabilització, ja que tals sentiments persistents amb el temps es poden convertir crònics, fins el punt que poden ocasionar malalties.
Per tant, cal reaccionar davant les situacions desmotivades, per tal de trobar elements positius, per petits que sigui perquè a partir d'ells, un els pugui incrementar. A vegades en el món professional també passa el mateix com en l'esport. És a dir, si un vol arribar a fer una mitja marató sense la preparació prèvia, acabarà o no acabarà però el que es segur que l'excès de patiment no li haurà produït una bona experiència, en canvi si un es prepara i s'entrena, la prova pot resultar del tot gratificant encara que hi hagi un cert patiment. Per tant, com a mínim cadascú de nosaltres hem de fer coses per sentir-nos motivats cada dia perquè d'aquesta manera ens sentirem mobilitzats a actuar, transformar. Lògicament no n'hi ha prou en estar motivat, o estimar allò que un fa, sinó també donar-li una bona direcció, un bon sentit, que d'alguna manera estiguem en el camí del que ens va marcant la nostra vocació o missió. A vegades més que buscar-la ens segueix, i cal saber escoltar-se per anar descobrint-la.

Finalment com a conclusió o com a resum m'agradaria comentar que l'objectiu d'aquest article és el de tenir la capacitat d'indagació per trobar elements significatius envers la situació en què un es troba, l'activitat que desenvolupa o bé les persones amb qui es relaciona. Per exemple, una persona que forma part d'una coral, pot en un moment donat no agradar-li la peça que canta, però si es concentra amb la fluidesa de la seva veu, aleshores pot tenir un element positiu perquè aquella experiència sigui gaudible i fins i tot estimulant pel creixement.

Automotivació i salut!