La imatge:
Situació de crisi econòmica.
Aquell qui se sent indefens, víctima.
Aquell qui troba oportunitats davant la situació dificil perquè sap llegir el context, i sap treure el millor d'ell mateix.
divendres, 15 de juny del 2012
2. Sobre les pressions culturals. Els horaris.
La imatge:
Els horaris laborals espanyols i també catalans en la major part dels casos. Pensa-hi.
Els horaris laborals de països del nord. Pensa-hi.
L'exercici:
1. Fas un horari determinat.
2. Si tens certa llibertat i t'adones que segueixes un automatisme après culturalment de treballar amb un horari determinat i fins i tot amb una productivitat determinada.
3. Identifica que et va bé i que no et va bé.
4. Canvia o fixa't un horari que et sembli el més natural, productiu, eficient, responsable i espontani.
5. Observa les molèsties i accepta-les.
6. Amb el temps hauràs canviat de comportament, de valors, i més equilibrat sense sentir-te culpable.
7. Predica primer amb l'exemple i posteriorment a través d'algun mitjà de comunicació per anar transmetent valors com la conciliació de la vida laboral i professional.
L'explicació:
Hi ha la queixa que en general a Espanya i també a Catalunya es fan uns horaris laborals poc racionals, poc eficients, que la gent destina molt de temps a l'hora de menjar, que es distreu massa, que arriba a casa tard, que no hi ha massa temps per dialogar i fer activitats amb la família, que la gent no dorm o descansa el suficient, que hi ha massa divorcis, etc. És cert que no tots els problemes dels ciutadans, són fruït de la jornada laboral però en molts casos té una influència.
Es tracte com ja fa molta gent individualment o moltes empreses, de defensar un horari laboral que es pugui conciliar amb la vida familiar. Per exemple hi ha empreses que l'horari laboral és de 8h a les 17h. És evident pensar que Espanya i Catalunya són països mediterranis, la metereologia és diferent, i per tant tractar de ser algú diferent no té sentit i es anar en contra natura. Ara bé no menys cert, és el fet que també es anar en contra natura que els bars de nit tanquin tant tard, que hi hagi moltes jornades laborals que són massa extenses, que es dormi poc o malament o es sopi tard ja que va en detriment de la qualitat de vida de les persones. Per tant, es tracte d'agafar allò que bo dels altres, mantenir les bones costums i abadonar les velles.
Lògicament això suposa un temps i els canvis al principi fa que els individus surtin de zones d'aparença comoditat, de manera que si són persistents, allò que era incòmode es converteix amb còmode.
I com se sap que és el que va bé i el que va malament a part de les estadístiques, o de problemes que són evidents?
Doncs cal saber escoltar-se, si un es troba massa en una situació de supervivència i molts pocs moments de relaxació, vol dir que ha de canviar si vol evitar emmalaltir de manera accelerada. Si un es troba massa còmode o relaxat tampoc és bo ja que tot individu necessita evolucionar i evolucionar implica treballar i adaptar-se, ara bé, adaptar-se des d'un ordre intern i equilibri entre els moments de descans i de certa activitat i acció.
Sobre les distraccions, és important focalitzar l'atenció en les activitats que tingui en mà siguin d'ordre social, intel·lectual o físic i tenir la sensació d'acompliment i avançament.
En definitiva, es tracte de combatre pressions externes que no tenen sentit o pressions que un a vegades s'imposa (sobreexigència) i això es va aconseguint quan un és capaç de sentir-se, escoltar-se, apreciar-se, pacificar-se, i viure amb naturalitat sense presses, sense pausa, sense desig amb exigència sinó desig amb acceptació, i fent cas a l'ordre de la vida.
Equilibri, ordre i salut!
Els horaris laborals espanyols i també catalans en la major part dels casos. Pensa-hi.
Els horaris laborals de països del nord. Pensa-hi.
L'exercici:
1. Fas un horari determinat.
2. Si tens certa llibertat i t'adones que segueixes un automatisme après culturalment de treballar amb un horari determinat i fins i tot amb una productivitat determinada.
3. Identifica que et va bé i que no et va bé.
4. Canvia o fixa't un horari que et sembli el més natural, productiu, eficient, responsable i espontani.
5. Observa les molèsties i accepta-les.
6. Amb el temps hauràs canviat de comportament, de valors, i més equilibrat sense sentir-te culpable.
7. Predica primer amb l'exemple i posteriorment a través d'algun mitjà de comunicació per anar transmetent valors com la conciliació de la vida laboral i professional.
L'explicació:
Hi ha la queixa que en general a Espanya i també a Catalunya es fan uns horaris laborals poc racionals, poc eficients, que la gent destina molt de temps a l'hora de menjar, que es distreu massa, que arriba a casa tard, que no hi ha massa temps per dialogar i fer activitats amb la família, que la gent no dorm o descansa el suficient, que hi ha massa divorcis, etc. És cert que no tots els problemes dels ciutadans, són fruït de la jornada laboral però en molts casos té una influència.
Es tracte com ja fa molta gent individualment o moltes empreses, de defensar un horari laboral que es pugui conciliar amb la vida familiar. Per exemple hi ha empreses que l'horari laboral és de 8h a les 17h. És evident pensar que Espanya i Catalunya són països mediterranis, la metereologia és diferent, i per tant tractar de ser algú diferent no té sentit i es anar en contra natura. Ara bé no menys cert, és el fet que també es anar en contra natura que els bars de nit tanquin tant tard, que hi hagi moltes jornades laborals que són massa extenses, que es dormi poc o malament o es sopi tard ja que va en detriment de la qualitat de vida de les persones. Per tant, es tracte d'agafar allò que bo dels altres, mantenir les bones costums i abadonar les velles.
Lògicament això suposa un temps i els canvis al principi fa que els individus surtin de zones d'aparença comoditat, de manera que si són persistents, allò que era incòmode es converteix amb còmode.
I com se sap que és el que va bé i el que va malament a part de les estadístiques, o de problemes que són evidents?
Doncs cal saber escoltar-se, si un es troba massa en una situació de supervivència i molts pocs moments de relaxació, vol dir que ha de canviar si vol evitar emmalaltir de manera accelerada. Si un es troba massa còmode o relaxat tampoc és bo ja que tot individu necessita evolucionar i evolucionar implica treballar i adaptar-se, ara bé, adaptar-se des d'un ordre intern i equilibri entre els moments de descans i de certa activitat i acció.
Sobre les distraccions, és important focalitzar l'atenció en les activitats que tingui en mà siguin d'ordre social, intel·lectual o físic i tenir la sensació d'acompliment i avançament.
En definitiva, es tracte de combatre pressions externes que no tenen sentit o pressions que un a vegades s'imposa (sobreexigència) i això es va aconseguint quan un és capaç de sentir-se, escoltar-se, apreciar-se, pacificar-se, i viure amb naturalitat sense presses, sense pausa, sense desig amb exigència sinó desig amb acceptació, i fent cas a l'ordre de la vida.
Equilibri, ordre i salut!
1. Sobre l'ajut. Empresari i treballador.
La imatge:
Un empresari tractant de tu a tu, d'igual a igual amb el treballador.
Un empresari tractant el treballador com una peça més d'un producte o amb aires de superioritat.
Un treballador tractant de tu a tu, d'igual a igual amb l'empresari.
Un treballador tractant amb menyspreu o amb manca de respecte amb l'empresari.
L'exercici o fletxes:
individu = treballador o empresari o directiu o cap
1. Si un individu et tracte amb respecte tracta'l amb respecte.
2. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, tracta'l amb respecte.
3. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, en lloc de defensar-te, defensa unes idees, valors i encara amb més motiu, si l'empresa defensa tals valors, normes, objectius.
4. Si un individu et tracte de manera injusta, qüestiona't si realment és així o bé és una percepció una mica incorrecte. Obtingues més informació sobre l'individu, sobre el context, experiències positives amb tal individu, fixa't la seva relació amb els altres, ja que d'aquesta manera podràs tenir una percepció com a mínim més rica.
5. Si un individu et tracte amb manca de respecte, respecta'l amb força i focalitza l'atenció en algun element positiu, ja que d'aquesta manera serà possible una millor relació.
6. Si algú et tracte amb manca de respecte, accepta-ho com a punt de partida i per mitjà de l'exemple demostra-li que s'ha equivocat, i en cas de necessitat expressa o defensa uns valors.
7. Si el conjunt del tons emocionals en la relació d'intercanvi amb una persona són més positius que negatius al llarg d'un cert temps, val la pena continuar la relació, si en canvi són més negatius que positius, aleshores es tracte de cercar el moment de l'adeu amb sentiment d'indiferència i mai amb sentiment d'odi. Més val complaure uns bons ideals que els capricis o interessos personals o egoistes.
Explicació:
En una relació d'intercanvi hi ha qui dóna i hi ha qui rep. Lògicament moltes vegades les relacions d'intercanvi són desiguals, per exemple la mare dóna desinteressadament al nen o la nena a canvi de res, també sol passar en el món empresarial quan el mentor ajuda al seu deixeble a desenvolupar unes determinades habilitats o posar en pràctica uns determinats coneixements, però fins i tot amb una relació una mica desigual és important mantenir el respecte i el tracte per igual per molts motius.
Primer perquè aquell qui dóna també acaba rebent encara que siguin d'altres persones. De fet, fins i tot els mestres aprenen dels alumnes, Yogui Bhajan deia que qui diu que si vols saber una cosa, estudia-la, si vols conèixer una cosa practica-la i si vols dominar una matèria ensenya-la.
A més sovint si l'empresari contracta a un treballador no és per ensenyar-li quelcom a fer, sinó perquè posi en pràctica els seus coneixements en favor de l'empresa i en moltes ocasions en coneixements que l'empresari o emprenedor no domina. Per tant, l'empresari o directiu ajuda al treballador i el treballador ajuda no només des d'un punt de vista tècnic sinó també humà a l'empresari i veure les coses d'aquesta manera ajuda a percebre a tothom amb sentiment d'igualtat i respecte. I aquest sentiment si prové de l'empresari o d'aquella persona que tingui més poder de decisió o influència, més fàcilment serà que s'accepti explicitament o implícitament en el sí de l'empresa.
En definitiva, es tracte d'ajudar-se mutuament, de donar en lloc d'esperar rebre obeint a ideals com la responsabilitat.
La clau en el verb ajudar es base en fer-ho a aquell qui necessiti, qui demani, qui sigui agraït, amb motivació i amb coneixement o domini de la matèria que un vulgui ajudar.
Per cert, el més important és ajudar-se a un mateix, a la relació amb un mateix ja que en funció de quina sigui la naturalesa d'aquesta relació també serà la que un té amb els altres. Si un es trtacte amb severitat tendirà a fer-ho amb els altres, si un es tracte amb consideració, tendirà a fer-ho amb els altres.
Salut i igualtat!
Un empresari tractant de tu a tu, d'igual a igual amb el treballador.
Un empresari tractant el treballador com una peça més d'un producte o amb aires de superioritat.
Un treballador tractant de tu a tu, d'igual a igual amb l'empresari.
Un treballador tractant amb menyspreu o amb manca de respecte amb l'empresari.
L'exercici o fletxes:
individu = treballador o empresari o directiu o cap
1. Si un individu et tracte amb respecte tracta'l amb respecte.
2. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, tracta'l amb respecte.
3. Si un individu et tracte de manera injusta o desconsiderada, en lloc de defensar-te, defensa unes idees, valors i encara amb més motiu, si l'empresa defensa tals valors, normes, objectius.
4. Si un individu et tracte de manera injusta, qüestiona't si realment és així o bé és una percepció una mica incorrecte. Obtingues més informació sobre l'individu, sobre el context, experiències positives amb tal individu, fixa't la seva relació amb els altres, ja que d'aquesta manera podràs tenir una percepció com a mínim més rica.
5. Si un individu et tracte amb manca de respecte, respecta'l amb força i focalitza l'atenció en algun element positiu, ja que d'aquesta manera serà possible una millor relació.
6. Si algú et tracte amb manca de respecte, accepta-ho com a punt de partida i per mitjà de l'exemple demostra-li que s'ha equivocat, i en cas de necessitat expressa o defensa uns valors.
7. Si el conjunt del tons emocionals en la relació d'intercanvi amb una persona són més positius que negatius al llarg d'un cert temps, val la pena continuar la relació, si en canvi són més negatius que positius, aleshores es tracte de cercar el moment de l'adeu amb sentiment d'indiferència i mai amb sentiment d'odi. Més val complaure uns bons ideals que els capricis o interessos personals o egoistes.
Explicació:
En una relació d'intercanvi hi ha qui dóna i hi ha qui rep. Lògicament moltes vegades les relacions d'intercanvi són desiguals, per exemple la mare dóna desinteressadament al nen o la nena a canvi de res, també sol passar en el món empresarial quan el mentor ajuda al seu deixeble a desenvolupar unes determinades habilitats o posar en pràctica uns determinats coneixements, però fins i tot amb una relació una mica desigual és important mantenir el respecte i el tracte per igual per molts motius.
Primer perquè aquell qui dóna també acaba rebent encara que siguin d'altres persones. De fet, fins i tot els mestres aprenen dels alumnes, Yogui Bhajan deia que qui diu que si vols saber una cosa, estudia-la, si vols conèixer una cosa practica-la i si vols dominar una matèria ensenya-la.
A més sovint si l'empresari contracta a un treballador no és per ensenyar-li quelcom a fer, sinó perquè posi en pràctica els seus coneixements en favor de l'empresa i en moltes ocasions en coneixements que l'empresari o emprenedor no domina. Per tant, l'empresari o directiu ajuda al treballador i el treballador ajuda no només des d'un punt de vista tècnic sinó també humà a l'empresari i veure les coses d'aquesta manera ajuda a percebre a tothom amb sentiment d'igualtat i respecte. I aquest sentiment si prové de l'empresari o d'aquella persona que tingui més poder de decisió o influència, més fàcilment serà que s'accepti explicitament o implícitament en el sí de l'empresa.
En definitiva, es tracte d'ajudar-se mutuament, de donar en lloc d'esperar rebre obeint a ideals com la responsabilitat.
La clau en el verb ajudar es base en fer-ho a aquell qui necessiti, qui demani, qui sigui agraït, amb motivació i amb coneixement o domini de la matèria que un vulgui ajudar.
Per cert, el més important és ajudar-se a un mateix, a la relació amb un mateix ja que en funció de quina sigui la naturalesa d'aquesta relació també serà la que un té amb els altres. Si un es trtacte amb severitat tendirà a fer-ho amb els altres, si un es tracte amb consideració, tendirà a fer-ho amb els altres.
Salut i igualtat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)